dimarts, 16 de gener del 2024

Cap d'any per Andalusia - dies 1 i 2 del 2024 - (05)

La història comença aquí

Ens desvetllem el primer dia de l'Any Nou 2024, som a Còrdova, aquests dies anteriors hem estat voltant per la comarca de Los Pedroches, i avui dedicarem el dia a la ciutat visitant en primer lloc la famosíssima i històrica Mezquita-Catedral de Córdoba.

* La Mezquita és Monument Nacional des de 1882. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1984, i en juny de 2014 es va elevar la qualificació a Bien de Valor Universal Excepcional, reconeixent que l'ús religiós del temple ha assegurat la preservació del monument.

Tenim una guia contactada, la Carmen, amb molt sentit de l'humor, que a l'hora prevista ens portarà fins a la porta d'accés per entrar a gaudir d'aquest monument històric. Ho farem a través del Pati dels tarongers, que té, en una de les seves cantonades, la porta del control d'accés a l'interior.

Un cop sóm a l'interior, la primera imatge, a cop d'ull, ja ens deixen força impressionats... 

(amb varietat d'estils)

 La primitiva Mezquita dels Omeyas va ser construïda damunt de la ja existent Basílica visigoda de San Vicente, (de mitjans del segle VI). Fou el califa Abderramán I, qui la va fer construir (786-788). La planta primitiva presenta 11 naus perpendiculars al mur de qibla*(Mur d'una  mezquita que està orientat cap a la Meca. Però a diferència dels altres oratoris musulmans, aquí el mur no està orientat a l'est, sinó que ho està cap al sud).

(Mezquita fundacional)

El període de prosperitat viscut sota el govern d'Abderramán II, condiciona la primera ampliació (833-848). Es prolonga la sala d'oració amb 8 naus en sentit sud.

Més tard, en l'any 951, el califa Abderramán III, emprendrà la construcció d'un nou alminar (minaret o torre), que va assolir una alçada de 40 metres, i que va inspirar els minarets de Sevilla i de Marrakech. i que a la llarga serà l'origen de la Torre campanario actual.

El califat Omeya continuà amb el seu esplendor polític, social i cultural, que va portar la ciutat a substituir a Damasc com a referent. Aleshores Alhaken II realitza la segona ampliació (962-966) la més creativa de totes. S'afegeixen 12 nous trams cap al sud. 

El recinte agafa una planta més allargada que tendeix a subratllar el mihrab*(En las mezquitas, nicho u hornacina que señala el sitio adonde han de mirar quienes oran). 

(espectacular l'avantsala del Mihrab)

 i la maqsura* (Se trata de un espacio acotado frente al mihrab. Estaba reservado para que en él el califa y sus acompañantes rezaran los viernes. Suele contar con una decoración diferenciada del resto del templo).

                                    (sostre de la maqsura)

(arquitectura especial)

* *

La última de les ampliacions (991), es correspon amb la demostració de poder de Almanzor (Como canciller del Califato de Córdoba y hayib o chambelán del débil califa Hisham II, Almanzor fue el gobernante "de facto" de la Iberia Islámica).  

En aquesta fase el conjunt és engrandit cap a l'est amb la incorporació de 8 naus noves. El resultat final és un espai rectangular caracteritzat per la proporció.

Des de la conquesta de Còrdova en 1236, la Aljama (barri on vivia la comunitat musulmana), fou consagrada al culte catòlic. En 1489 comencen obres d'adaptació al nou culte amb la construcció d'una Capella Major. Un cop finalitzat el Creuer, per Juan de Ochoa, en 1607, aquest espai passarà a anomenar-se Capilla de Villaviciosa.














(presbiteri frontal i la cúpula del Creuer)

(l'orgue magnífic)

Anteriorment, va ser el Bisbe Alonso Manrique qui mana construir el Creuer (1523-1606). Un procés constructiu iniciat per Hernan Ruiz I que, de manera imaginativa, integrarà les naus califals amb el creuer, com a naus laterals. A la seva mort intervindran altres arquitectes com el seu fill Hernan Ruiz II i Juan de Ochoa.

Des de l'exterior, la fàbrica del Creuer confereix al conjunt una imatge de verticalitat que contrasta amb l'horitzontalitat de la Mezquita.

* * *

La Mezquita-Catedral de Córdoba es uno de los monumentos más singulares del mundo, testigo de la alianza milenaria entre el arte y la fe.

"La arquitectura islámica, con ecos helenísticos, romanos y bizantinos, se funde con la cristiana en una de sus expresiones más bellas. En su interior, entre un impresionante bosque de columnas, arcos y cúpulas, nos sorprenden espléndidas obras de arte que testimonian las huellas del paso de los siglos".

Com a exemple, veiem algunes obres d'art de la Capella de Santa Teresa

Ocupando la antigua muralla de Qibla se encuentra la capilla del cardenal Salazar, fundada bajo la invocación de Santa Teresa. Francisco Hurtado Izquierdo fue el encargado de construir un espacio que reflejara la madurez del barroco. Para ello, diseñó un espacio octogonal cubierto por una cúpula cuyo tambor está perforado por las ventanas. Por primera vez el arquitecto también incluye una amplia decoración a base de yesería, que repite el motivo de las hojas de acanthus. 

La capilla está presidida por el retablo que alberga la magnífica escultura de Santa Teresa de Ávila, realizada por José de Mora. El mismo escultor fue el responsable de crear la serie de santos que aparecen entre los arcos de la capilla.

Lo más destacable la custodia procesional del Corpus Christi, autoría de Enrique de Arfe



 

(Un magnífic Crist d'ivori)

 Desde un punto de vista iconográfico, responde al modelo que se popularizó en Córdoba desde mediados del siglo XVII, y que le muestra como peregrino. San Rafael aparece en una pose andante mientras sostiene un bastón en su mano derecha. A este artículo se suman otros que aparecen en la nube bajo sus pies. Un ejemplo es el pescado, en clara referencia a su protección y trabajo curativo. 

* * * 

 

Quienes admiraron la belleza de la que fué gran mezquita omeya de Occidente, supieron preservarla. Hoy, la Mezquita-Catedral de Córdoba, muestra al mundo la grandeza de su historia, que comienza en un basílica visigoda, se desborda en el esplendor califal, y culmina con el arte del Gótico, del Renacimiento y del Barroco.

Usted no contempla una preciosa reliquia del pasado, ni se encuentra en un museo más. Entra a un lugar sagrado abierto al mundo entero. Todo el conjunto monumental de la antigua Mezquita fué consagrado como Catedral de Santa Maria en el año 1146 (Dedicación como templo católico), y de forma definitiva en el 1236 (Segunda Dedicación). En este bello y grandioso templo, desde entonces y sin faltar un solo dia, el Cabildo celebra la Santa Liturgia para la comunidad cristiana.

Al conocer la belleza singular de la Mezquita-Catedral, habrá comprobado que és un edificio vivo, que ha sido transformado por hombres de culturas y religiones distintas a lo largo de la historia.

* * 

Per a més informació, us deixo aquí l'enllaç amb la web oficial: https://mezquita-catedraldecordoba.es/en/descubre-el-monumento/la-historia

Torre campanario: 

Tras la conquista cristiana, el antiguo alminar de la Aljama queda reconvertido en campanario. Su aprovechamiento se sucede hasta el año 1589, cuando un terremoto afecta a su estructura y se decide la edificación de una nueva torre que envuelve parte de los vestigios califales.

La nueva torre catedralicia es realizada según el proyecto de Hernán Ruiz III, que llegó a concluir el cuerpo de campanas. Posteriormente, se suceden las intervenciones de Juan Sequero de Matilla, arquitecto que añade el cuerpo del reloj, y de Gaspar de la Peña, autor de la linterna sobre la que se asienta la figura de San Rafael, obra de Pedro de la Paz y Bernabé Gómez del Río. 

Per a més informació, podeu veure el vídeo: https://youtu.be/RJKhiPnh22w?feature=shared

 Finalment, uns apunts sobre...         La Capilla Real

La Catedral de Córdoba también se muestra como un espacio de proyección para la religiosidad y el poder de la monarquía española. De este modo, Enrique II de Trastámara decide construir esta capilla en 1371, con la finalidad de acoger los panteones de su padre Alfonso XI y su abuelo Fernando IV, finalmente trasladados a la Real Colegiata de San Hipólito en 1736.

La Capilla Real, hoy no visitable, se configura como un recinto de planta cuadrangular.

La solución formulada en su cubierta también resulta interesante, al optar por una bóveda que cruza cuatro arcos con otros cuatro de disposición diagonal. La totalidad de estos elementos aparecen decorados mediante mocárabes de yeso que contribuyen a la densidad decorativa del espacio.

Tampoco podemos olvidar que la repercusión de esta construcción mudéjar trasciende los propios límites del edificio. Y es que su concepción llega a ejercer una clara influencia en la arquitectura de la nobleza cordobesa de la época, convirtiéndose así en el nuevo referente estilístico de los palacios y capillas de las élites locales.

* * * * * * * * * *

No voldria allargar més aquesta crònica, i solament comentar per acabar, que el matí del dia 2, vam sortir de l'hotel per circular altre cop pel barri jueu (Juderia), i després de saludar a en Maimònides,

En la ciudad de Córdoba, capital de Al-Andalus, el 30 de marzo de 1135 nació Maimónides (en griego, 'hijo de Maimón'). Filósofo, teólogo y médico, RaMBaM (acrónimo de sus iniciales en hebreo, Rabí Moshé ben Maimón) es considerado la figura más prominente del judaismo durante el período medieval.

 i a en Manolete, ...

Manuel Laureano Rodríguez Sánchez, más conocido como Manolete (Córdoba, 4 de julio de 1917-Linares, 29 de agosto de 1947), fue uno de los grandes toreros de la historia de la tauromaquia de España en la década de 1940.12​ Murió en el Hospital de San José y San Raimundo de Linares. Tras la profunda cornada mortal que le asestó el Miura Islero en la plaza de toros de Linares, se convirtió en un mito de la España de la posguerra. 

 ... ens vam dirigir a visitar el magnífic Nou Museu Arqueològic i Etnològic de Còrdova

 
Vegeu (aquí) - Trobareu molta més informació sobre el museu de la que jo us pogués donar.

* *

 Sortint del Museu, vam dinar en un petit restaurant de la "Juderia", i després cap a l'hotel, on, a l'hora acordada, ens recollí l'autocar per portar-nos a l'estació de l'AVE, i després de 4 hores de viatge, vam arribar a Barcelona.


* * *

Ara sí que acaba aquí definitivament aquesta història i aquesta crònica*. 

 *Moltes gràcies a tots els lectors que heu tingut les ganes i la paciència de seguir-me..!!

 Una abraçada..!!

 

 


dissabte, 13 de gener del 2024

Cap d'any per Andalusia - (04) - el dia 31 - fi d'any 2023

La història comença aquí

 Comença el darrer dia de l'any amb una boira intensa. Teníem previst de fer una passejada amb un carruatge de cavalls pels paratges de la Devesa del Parc Natural de CARDEÑA I MONTORO, tot gaudint veient els animals en el seu hàbitat, enmig de frondosos boscos d'alzines.

Malgrat que el temps era força fred (5º) i emboirat, vam decidir fer la passejada. 

-dos cavalls gaudint de la llibertat-
-la devesa super emboirada-
-els cavalls ens contemplen-
-el llarg camí sense horitzó-
-un altre espectador atent al nostre pas-

En acabar la passejada l'autocar ens esperava al final del trajecte per seguir la nostra ruta camí de la visita següent. Ens encaminem a trobar l'edifici de l'Almazara anomenada Pago las Monjas, ubicada en el municipi de Montoro des del 1754.
l'accés al Cortijo
el pati davanter a l'edifici
el mural de ceràmica de les monges que donà nom al Pago
* *
Ens va rebre el propietari Javier Prieto, titular de la Societat Aceites Prieto Reina, SL [www.pagolasmonjas.com] -de fet són dos germans responsables de tot el negoci-.
Allà vam fer una breu passejada pels terrenys dels olivars, i després una visita completa amb explicacions detallades, a les instal·lacions industrials on transporten les olives, les premsen, tracten el producte i elaboren uns olis de gran qualitat. És admirable com aquests dos germans, amb unes ajudes puntuals, porten endavant aquesta empresa Almazara, productora d'olis de gran qualitat.
 
No solament això, sinó que també vam fer un tastet d'olis, amb petits gotets anàrem tastant diferents tipus d'olis i experimentant les diferents sensacions tant olfactives com gustatives. 
La joia dels seus olis va ser aquest que es diu: "Nevadillo NEGRO Temprano" (Aceite de oliva virgen extra) -la esencia de nuestra sierra-
 
Aquesta família ens va acollir amb molt d'afecte i simpatia en el seu magnífic edifici o Cortijo, que la "matriarca" de la família va heretar, conservar, i li donà el nom.
* * *
Acabada la interessant visita vam anar a dinar en un restaurant davant mateix del poble de Montoro
-la foto la fem des del finestral del restaurant-
 
En acabar el dinar, ens trobem amb un guia local que ens acompanyarà a caminar una estona pel nucli antic del poble de Montoro. 

Ens aturem a la plaça major davant l'Església-Parròquia de san Bartolomé
al costat esquerra de l'edifici hi ha una porta lateral d'estil plateresc
Veiem alguns detalls interessants, com els dos sants que presideixen la porta d'entrada, 

San Bartolomé -esquerra- lligant amb una cadena a la diablilla, representa la tradició i la llegenda popular de la ciutat, que "el mal anda suelto" i reparteix estirades de cabell a petits i grans... 
 
I Sant Jaume Apòstol, protector de la ciutat      -a la dreta-
 


 
 



 
Dalt de tot, presidint la portalada, aquesta bonica imatge de la Mare de Déu amb el nen Jesús.

També veiem altres edificis interessants, com aquesta casa medieval

Aquest edifici de les "casas capitulares" on es compartien interessos d'agrupacions diverses

*  *

La tarda arribava ja a l'hora crepuscular i era el moment d'acabar la visita a la població de Montoro, agafar l'autocar, i posar rumb directe a Còrdova, fins a l'hotel on hauríem de celebrar el sopar de fi d'any, i menjar els grans de raïm al ritme de les típiques 12 campanades.

* * * 

Demà, quan ens despertem serà Any Nou, el dia 1 de gener del 2024.

I el projecte serà en primer lloc, visitar la famosa Mesquita, i després patejar-nos una bona estona tot el barri de la Juderia. A la tarda descansar una estona en el nostre super hotel, i al capvespres sortir a caminar una mica pel barri jueu acompanyats del guia que ens farà descobrir llocs amagats...

Però tot això, com és habitual, ho veurem en el proper capítol (05) d'aquesta crònica. 

 

 



 


 I en acabar ens traslladarem a Còrdova per celebrar el fi d'any 



divendres, 12 de gener del 2024

Cap d'any a Andalusia - La comarca de Los Pedroches (03)

La història comença aquí

Per referència d'uns bons amics nostres, vam decidir passar el cap d'Any per terres d'Andalusia, i concretament visitant la comarca anomenada de  Los Pedroches, o Valle de los Pedroches.

És una comarca de 3612 km2 situada a la Província de Còrdova. Situada al nord de la província, limita amb la Comunitat autònoma d'Extremadura, i amb la província de Ciudad Real, al nord. Està dividida en 17 municipis. El principal és Pozoblanco, amb uns 18.000 habitants amb diverses factories de la cooperativa COVAP. El seu principal sector econòmic és el ramader i el cerealista. Els pobles solen ser petits, degut principalment a l'emigració a les ciutats o a la capital.

Un puntet d'història: La comarca fou coneguda en temps dels àrabs com a Fahs al-Ballut (Plana dels roures) i fou poblada per amazics. La ciutat principal fou Ghafik del nom d'una tribu. El castell va rebutjar diversos atacs dels castellans Alfons VII i Alfons VIII. El territori va agafar el nom de Pedroches (pedregal, derivat de pedra, llatí petra, àrab bitra. Per completar una mica més d'història podeu llegir a l'enllaç de la Vikipèdia (aquí)

* * *

Ja ens hem situat en el context, i ara podem començar a desgranar la història dels dies passats per aquestes contrades...

Vam sortir de Barcelona-Sants de bon matí amb l'AVE camí del Camp de Tarragona - Lleida - Zaragoza - Ciudad Real - i Puertollano. (unes 4 hores de viatge tranquil)

El petit autocar que ja ens esperava, amb Juan Carlos com a xofer, ens traslladà en primer lloc a la visita concertada amb la empresa IBESA (Ibérico de bellota SA) - [Allà poguèrem veure i conèixer el procés del pernil ibèric 100%, de la D.O. "Los Pedroches", tot visitant les instal·lacions, i vam poder fer una magnífica degustació]... Tal com ja haureu pogut llegir en el primer capítol (01) d'aquesta crònica.

Vam començar amb bon peu i tastant un bon pernil de la famosa D.O.

Tot seguit ens traslladem fins la localitat de Villanueva de Córdoba que serà la nostra residència durant els tres primers dies, i concretament a l'hotel "La Casa del Médico" (veieu). Un petit hotel molt familiar, amb personal molt amable, i molt cèntric, al costat mateix de la plaça Major del poble. Aquí hi estarem 3 nits.

Un cop instal·lats, a mitja tarda vam sortir a donar un passeig per la població acompanyats per una guia, noia jove, que ens posà al corrent dels fets principals de la vila, en especial del molt patiment que tingueren amb la guerra civil, ja que bàsicament aquí tothom era republicà. 

Aquesta placa indica exactament on era l'origen de la vila primitiva.  

Ens comenta en passar per l'Ajuntament la pancarta que denuncia el problema de l'aigua no potable.

Seguidament ens parla del refugi subterrani que hi ha sota la mateixa plaça Major, construït durant la guerra civil, que passem a visitar...


   Hi una representació de com havien de passar les hores aquí dins mentre queien les bombes...   

Tot seguit anem a l'església, i al lateral dret de la façana veiem que hi ha la imatge de la Patrona

                  La Vírgen de Luna  

 

 

 

 

 

 

 

Interior de l'església, i una bonica imatge del Crist.                             

 

 

 

 

Un cop acabat el recorregut pel poble anem a sopar i  a descansar,

Demà, dia 29, ens espera un dia força intens amb la visita als pobles de Pedroche i de Dos Torres

* * *

Dia 29 de desembre 2023. Aquest matí ens dirigim cap a la bonica població de Pedroche, la capital històrica  que dona nom a la comarca de les "Siete Villas de Los Pedroches".

Arribem a la seva plaça major presidida per l'edifici de l'Ajuntament.

I tot seguit ens enfilem cap a la part alta de la població per visitar, en primer lloc, l'ermita de Santa Maria del Castillo, temple medieval del s.XV.

Està edificada damunt la roca on està ubicada la vila de Pedroche, en el mateix lloc on hi havia hagut l'antic castell àrab.

L'ermita és d'una sola nau amb presbiteri i arcs ogivals. 

Aquí podem veure la porta frontal d'accés, en té una altre de lateral. També té un petit rosetó de pedra al front i al damunt l'espadanya per la campana.

Aquí sota podem veure els arcs interiors i el sostre típic amb palla a l'interior.

 

 

 Al costat mateix de l'ermita es troba la imponent Torre parroquial, o Torre de Pedroche, declarat monument nacional desde 1979. És una de les més belles i esbeltes del país.

Aquesta Torre parroquial de fet és el campanar de l'Esglèsia del Salvador, que es troba una mica més avall, baixant pel carrer del costat, que veurem tot seguit.

Va ser construït utilitzant les pedres de l'antic castell que era a prop, entre els anys 1520 i 1592. En la construcció van participar els tres germans arquitectes Hernán Ruiz, i Juan de Ochoa. Té una alçada de 56 mts. en la que es combinen 4 cossos  geomètrics: el primer quadrangular, el segon octogonal, el tercer o campanari és quadrat, i l'últim és cilíndric, anomenat popularment "mojinetes".

En l'interior destaquen dues escales de cargol amb la singularitat de que en la primera els graons són d'una única peça de granit, i la segona més estreta se sosté espectacularment damunt d'una bòveda de totxanes.      

 
(la primera escala ampla)

               (la volta que sustenta la segona escala de cargol, més estreta)

Un dels elements més singulars és l'anomenada "Ventana del Reloj", situada en un dels laterals de la Torre, d'estil plateresc.

* *

Alguns del grup ens va fer il·lusió d'enfilar-nos a aquesta magnífica torre i vam arribar fins a sota de les campanes. La vista de la població des d'aquell punt és magnífica... 

Un cop baixats de la Torre anem a visitar l'església del Salvador.

Detalls decoratius del porxo d'entrada, i també damunt la porta principal.
L'entrada, però al temple, la fem per la seva porta lateral


(retaule interior)
Un cop a l'interior, ens va atendre el capellà de la parròquia i jo li vaig preguntar pel motiu de l'advocació de "El Salvador", atès que jo em dic Salvador, i va respondre que era perquè en la capçalera del retaule hi ha una representació de l'escena de la Transfiguració [Mt.17,1-9].
 
On podem veure representats, tal com llegim a l'Evangeli, els tres apòstols, Pere, Jaume i el seu germà Joan. "I el Senyor es transformà davant d'ells, I se'ls aparegueren Moisès i Elies conversant amb ell"...
 
A més d'aquest retaule també són de destacar algunes imatges interessants.
(aquest altar amb crucifix)
(una vitrina amb un Crist jacent)

També cal destacar l'estructura de fusta del cor i l'escala d'accés tota bellament decorada
En sortir de l'església, i tot dirigint-nos cap a la propera visita, passem per davant de l'ermita de Santa Maria del Castillo, que hem visitat al matí, veient aquesta bonica prespectiva 
destaquem també aquest bonic empedrat
* *
La segona visita que farem és al Convent de la Purísima Concepció.
L'explicació és prou explícita per justificar que fou declarat Bé d'interès cultural. 
(Va acollir a les monges religioses Concepcionistes fins el seu tancament el 1999).

(un pati interior)
No vam poder veure l'interior de l'església perquè estava "in restauro"

* * * 

Abandonem ara si, el poble de Pedroche, per dirigir-nos al santuari de la Virgen de Piedrasantas, la patrona de Pedroche.

(a l'extrem esquerra del pont romà, sobre el torrent de santa Maria, per on passava la Via romana, hi ha l'edifici del Centre d'interpretació)

I Just al davant, l'Ermita 

Ermita de la Virgen de Piedrasantas (s.XVI).

 
Conté la imatge de la patrona de Pedroche, i conserva set bancs de fusta amb els noms de les Set Villes de Los Pedroches.
(
Tal com es pot llegir, aquí es reunien els 7 alcaldes de les 7 Villes, per tractar dels assumptes d'interès comú. També, com es pot veure en la petita imatge a la dreta, es conserven els 7 bancs de fusta, cada un amb el nom de la villa corresponent, aquí sobre en el respatller del banc podem llegir <Pedroche>)
 
* *
En honor de la Patrona, celebra Pedroche les seves festes majors on és digne de mencionar i veure els anomenats "piostros" que són els romers que munten en cabalcadures guarnides amb unes mantes molt engalanades...
"Un piostro, en Pedroche, es el caballero y su cabalgadura acompañado de una yunta de mulas en la que viajan un paje y una mujer vestida con sus mejores galas sobre una jamuga, que es una silla especial de viaje".
Festa i romeria que celebren anualment
"Los días 7 y 8 de septiembre se celebra en Pedroche la Fiesta de los Piostros, fiesta declarada de Interés Turístico de Andalucía, coincidiendo con la Feria y Fiestas en Honor a la Virgen de Piedrasantas"
 
* * 
Tot això ho vam poder veure en un petit vídeo en el Centre d'interpretació que hi ha al davant de l'Ermita
 
* * *
Seguidament anirem fins al poble veí de DOS TORRES (enllaç)
I ens enfilem primer fins a un mirador on hi ha l'Ermita de Sant Sebastià


(panoràmica de la població als nostres peus)
La villa actual es la conseqüència de la unió, en 1839, de les poblacions o barris de Torrefranca i Torremilano.
 
(interior de l'ermita)

(retaule de sant Sebastià)

Sortint de l'ermita, anem a visitar una curiositat ben propera, el Pozo de la Nieve

                             (aquí veiem el fons del pou)

(i aquí la volta circular del recinte) 
Aquí l'explicació d'aquest curiós i especial edifici
 
* * *
Sortint d'aquí anem cap al centre de la població per dinar. 
(font pública que commemora el 175è aniversari de la unió dels dos pobles)
 
El dinar el farem en un cèntric hotel que hi ha a la mateixa plaça major, però abans entrem un moment a l'església per conèixer-la...
(interior)
(retaule) 
(l'església té una arquitectura molt especial, amb aquest gran arc central que fa de suport als dos arcs laterals)

(en una capella lateral hi ha aquest magnífic retaule)
(la part superior del retaule)
(amb la inscripció que dona la data dels treballs realitzats, Año de 1757).
 
Per acabar destaquem l'originalitat d'aquest pessebre que mostra una desproporcionalitat molt notable entre la figura del nen Jesús, enorme, i la resta de les figures..!!
* * *
La resta de la jornada va acabar de manera molt original, ja que ens vam traslladar a visitar la devesa, on ens esperava en Rafael Muñoz, per veure els porcs ibèrics en el seu estat natural de llibertat i escoltar les interessants explicacions que ens va fer.
 
Després vam ser convidats a sopar en el seu Cortijo. Però tot això ja ho vaig deixar explicat en el capítol anterior (01) -veieu-, quan parlava del paradís del porc ibèric.
 
* * *
L'endemà, dia 30 de desembre, en el programa estava previst visitar la població de Belalcázar i també Hinojosa del Duque...
 
Però tot això ja ha estat explicat en el capítol (01), després de la visita a l'Ermita de la Virgen de Luna, (veieu aquí)
 
* *
El proper capítol d'aquesta crònica (04), serà per parlar del dia 31 de desembre, amb la visita al Parc Natural de Cardeña i Montoro, i de la interessant visita a una Almazara per conèixer el món de l'olivera i l'elaboració de l'oli. 
 
 
 

 
 

 




 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 




LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin