dilluns, 14 de maig del 2007

Gràcies amics blocaires...

Estic d'allò més sorprès i alhora agraït. Tres reconeguts i importants blocaires o bloggers de la catosfera catalana, han tingut la gentilesa de lloar el meu blog i els meus esforços per anar-lo construint de la manera més adequada possible afegint-hi cada dia petits "artilugis" que faciliten la interconnexió i la consulta.

Aquest món dels blogs m'ha sorprès plenament. Poc podia imaginar jo que aquell dia 22 de març, de la taula rodona a Omnium, on vaig anar a satisfer una mera curiositat, acabaria sent cabdal per que jo em fiqués en aquests embolics. M'ha sorprès aquest món pel que té de viu, d'interactiu, de fresc...

Tothom pot comentar i interactuar amb qui vulgui i a poc a poc vas teixint una bona xarxa d'amics que comparteixen una mateixa dèria... La de fer blogs.
No vull ser pedant ni narcisista, però vull transcriure aquí els tres comentaris que m'han fet arribar els il·lustres blocaires perquè em fa il·lusió, i penso que així, d'alguna manera els agraeixo la seva cordialitat i amabilitat.

Començo per en Toni Ibáñez, que fa dies, el 9 d'abril, amb motiu de la pasqua i de parlar de mones de pasqua va dir-me el següent:
Sorrobloc, cirerers florits i mona.

"Vaig conèixer en Salvador a la taula rodona que vam fer a la seu d'Òmnium (22.3.07). Estava assegut entre el públic, escoltant amb atenció; al final, va fer una pregunta i, l'endemà, una crònica de l'acte. Si jo ja estic per damunt de la mitjana d'edat de la majoria de bloggers, imagineu-vos ell. En Salvador és un exemple extraordinari: feliçment jubilat, té un esperit inquiet que el porta a aprendre cada dia més coses. Al seu blog hi ha penjat imatges, cançons i fins i tot ha enregistrat la seva veu. El seu cas demostra que l'edat no ha de ser cap impediment per a res, que es pot tenir un esperit jove malgrat que el cos no acompanyi. Vaig escriure que la seva fesomia em recordava la del poeta Juan Ramón Jiménez. Ara li dic que és un model a seguir. La catosfera pot sentir-se orgullosa de tenir persones com ell."

L'altre blocaire il·lustre ha estat en Marc Vidal, a qui recentment li han donat el Premi al millor bloc en llengua no castellana, qui va tenir la gentilesa de posar-me d'exemple en unes Jornades sobre blocs celebrades a Segovia ESEG 2007. Això em deia en un comentari al meu post sobre Llibres, revistes, articles,....:
"vull felicitar-te pel nivell i per la complexitat que està agafant el teu bloc tant ràpidament. Aquest cap de setmana passat a Segóvia varem parlar de com es pot arribar al món dels blocs. JO vaig posar entre altres exemples el teu. Enhorabona"

L'altre blocaire il·lustre que ha tingut paraules amables amb mi ha estat en Francesc Puigcarbó.
Ell es un escriptor prolífic que cada dia fa comentaris interessants en el seu bloc i un dels darrers va ser aquest: Blocaires que m'estimo..., on, entre molts amics als que citava també em va incloure a mi dient:
“Sorrobloc”, el Salvador de qui podria dir sense equivocar-me que és una magnífica persona i que està per sobre de tot, meravellosa i activament viu, malgrat diguéssim, tenir una certa edat.
Tota aquesta gent, no existia en el meu imaginari fa nou mesos quan va començar aquesta aventura, i mira que n’és de variada la representació, però ara en major o menor mida, formen ja part d’aquest nou imaginari virtual que ha parit en aquest lapse de temps real, un munt de blocaries que m’estimo".

Jo també, com en Puigcarbó haig de dir que fa uns pocs mesos, totes aquestes vivències tampoc no existien en el meu sentiment ni en el meu imaginari. He entrat en un món realment estimulant, diria que fins a cert punt fascinant i tot.
Estic content d'haver conegut aquest món de la blogosfera i des d'aquí, una vegada més, agraeixo als meus nous amics, blocaires importants, la seva amabilitat i cordialitat.

No sóc ni cap literat, ni cap escriptor, i no crec que diàriament pugui posar un post en el meu blog, però l'aniré cuidant i mantenint mentre pugui i vagi rebent uns estímuls tant engrescadors.
Gràcies a tots els qui em llegiu i animo a tots aquells que no tinguin bloc a que ho experimentin. Crec que val la pena l'experiència.


2 comentaris:

Toni Ros ha dit...

Salvador, un blog és com un jardí... N'has de tenir cura perquè faci goig: adobar-lo, regar-lo, esporgar-lo, etc. No hi ha res més trist que un jardí (blog) abandonat. Crec que t'has buscat una bona distracció la qual aconsellaria a tots els jubilats. De ben segur que estimula molt les neurones.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ben vist, ja saps que et visitem cada dia, per cert que hauries de treure el nas a La Panxa del Bou i en el Bosque, son dos blocs que valen i molt la pena,els trobaras referenciats al meu.
a10

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin