Tot just han passat uns pocs dies des que vam tornar del viatge a Egipte, i un cop s’han anat sedimentant les vivències i les imatges rebudes, avui us vull parlar de la interessant visita que vam fer a un poblat Nubi.
Els nubis són l’ètnia que viuen majorment al sud d’Egipte, cap a la zona d’Aswan, són gent de pell molt fosca, de complexió alta i prima, i amb unes faccions de cara molt fines. Podríem dir que són persones guapes, atlètiques i atractives, en expressió de les senyores...
La visita al poblat va ser una de les activitats del viatge de la que ens ha quedat un dels millors records, ja que va ser molt variada i amb vivències molt contrastades.
Vam començar navegant amb una d’aquelles falutxes, tradicionals barques egípcies amb veles triangulars i rems, que aprofiten el vent i es deixen portar pel fort corrent del riu, tant tradicionals aqui al riu Nil, conduïda per tres nois nubis, que malgrat el fred que feia ens van animar a cantar i ballar una mica.
La curta navegació en la falutxa impulsada pel vent va ser una de les sensacions més agradables que recordarem del viatge.
La segona sensació va ser quan ens van deixar a terra, en un paisatge sorrenc per experimentar de manera voluntària i per qui va voler, una petita cavalcada en camell.
Val a dir que l’experiència va ser interessant encara que no exempta de risc però emocionant en definitiva.
En tot moment la nostra petita caravana de camells va anar acompanyada per la policia que, val a dir de passada, la seva presència és omnipresent en tot el viatge per Egipte.
Es potser una mica sorprenent, però ho arribes a entendre atès l’historial d’alguns atemptats que el país va sofrir no fa pas massa temps, i que d’alguna manera ells posen tots els mitjans per tal que no torni a succeir, ja que el turisme és una de les principals fonts de recursos del seu país.
* * *
Seguidament amb una petita motora vam continuar el camí cap al poblat, però a mig camí del curt trajecte amb la motora un fet ens va colpir especialment el cor. Tres nois, encara no adolescents, se’ns van acostar amb una barqueta rudimentària en la que els entrava l’aigua per tots costats, i remant amb les mans, s’acostaven a la nostra barca i ens cantaven el “guantanamera” i una altra cançó en espanyol.
Els vam donar caramels que portàvem i algun que altre euro que, en definitiva, era el que més demanaven i apreciaven. Un autèntic dolor del cor.
* * *
Abans d’arribar a l’embarcador al peu del poblat, ens vam aturar encara en una mena de platja de sorra daurada finíssima
on ens esperaven una munió de venedors de tota mena de collarets, penjolls, punyals i dagues, etc. etc. Allà va començar el joc de la seducció i del regateig. La Marta i alguns altres fugien com esperitats, i alguns altres com jo mateix, ens vam deixar seduir i vam entrar en el joc. Em va entendrir el cor un home nubi, l’Abdul, i el seu fill petit, en Mohamed, guapíssim, que em volia vendre collarets i altres coses...
Vam establir conversa i va començar el regateig i finalment em van entendrir el cor. Aquella gent viuen al dia, intenten treure diners d’allà on poden, no tenen altre medi de subsistència, tenen la seva gràcia, uns més que altres, però aquesta família nubia, pare i fill i un altre parent que se’ls va afegir, em van entendrir i en definitiva, penses que potser sí que t’estan enredant, però també arribes a plantejar-te que en el fons els estàs ajudant a sobreviure. Vaig comprar-los un penjoll que m’asseguraren que era de dent de cocodril (potser si, però també pot ser de plàstic..!!), però té un treball bonic gravat en forma d’elefant força interessant, i una mena de daga amb funda de pell i mànec d’ós de cabra, també molt treballat, tot plegat per uns pocs euros.
Què feliços que van quedar ells i que tranquil jo pensant que els havia pogut ajudar d’alguna manera.
* * *
La parada definitiva al poblat també va ser molt interessant. Ens van acollir en una típica casa nubia on la família totalment acollidora ens va obsequiar amb pa acabat de fer, una mena d’humus, formatge i mel. La casa núbia era espaiosa, amb un pati i sala d’estar molt agradables,
on hi vivien força persones i ens van deixar tafanejar tota la casa fins i tot les seves habitacions. Algunes criatures petites que hi corrien per allí eren una autèntica delícia.
Sabeu quins animals de companyia tenen allà les criatures per jugar?, dons petits i autèntics cocodrils...
Són les seves mascotes.
I també qui va voler es va poder tatuar amb henna, la Marta ho va fer,
i també ens van portar la seva mascota, un petit cocodril que qui va voler, els més desassenyats com ara jo mateix, el vam poder agafar amb les mans.
Després de l’acollida amb la família núbia, temps lliure per fer una volta pel poblat observant i admirant les seves cases alegres i ingènuament decorades amb aquests dibuixos,
i veure algunes paradetes on venien robes, mocadors, espècies, estatuetes, etc. etc.
i volta cap a la barca i retorn al nostre vaixell, tot passant pel costat de l’illa elefantina,
i per davant del luxós i famós Hotel “Old Cataract”, on han freqüentat i fet estada moltes celebritats, entre elles l’Agata Christie quan va escriure la seva famosa novel·la “Mort en el Nil”.
En definitiva, un dels bells records que guardarem del nostre viatge a Egipte.
* * * * *
(*) En l'enllaç "Imatges d'Egipte" a la columna de la dreta del bloc, trobareu un àlbum de Picasa amb més fotos del poblat Nubi...
La història té tres capítols més, vegeu-los aquí: MISR (00) - (02) - (03)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada