dimarts, 28 d’abril del 2009

La Camarga - La Provença… (02)

➢ La història comença aquí…

Avui anem a descobrir aquesta zona espectacular que és La Camarga.

La Camarga (en francès: Camargue, en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca) és un espai terrestre de 145.300 ha. al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani. S'estén a l'est fins a la plana de la Crau, a l'oest fins a Aigües Mortes i al nord fins a Bellcaire. Se situa doncs sobre els departaments de Bouches-du-Rhône i de Gard.

És el delta de riu més gran de l'Europa occidental. En el seu centre es troba l'estany de Vaccarès, la part situada al llarg del mar està plena d'estanys salats.

La primera cosa que ens crida l’atenció és veure els cavalls salvatges de la Camarga pastant tranquil·lament per tot el territori, així com també els toros negres, les aus, els flamencs, i canals i estanys d'aigua per tot arreu.

Vull posar aquí una bonica cançó d’en Georges Brassens, fill de Sète, “Le petit cheval blanc”,
https://youtu.be/TG63gWaoRwI
que canta a la llibertat dels cavalls de la Camarga que neixen de color fosc i a mesura que van creixent es tornen totalment blancs.

i també us poso l’enllaç (aquí) per una bonica cançó, també d’en G. Brassens, que parla del seu enterrament Supplique pour être enterré…, i comença amb aquestes paraules: "La Camargue qui ne m'ha jamais pardonné, d'avoir semé de fleurs dans les trous de son nez me poursuite avec un zel imbecile..."

La primera parada fou al bonic poble de Saintes-Maries-de-la-Mer, a la vora del Mediterrani. Poble eminentment turístic però que conté una església-fortalesa




on a la cripta es venera una santa molt popular en el món i la cultura dels gitanos,
Santa Sara, la negra

I també la imatge de les dues Santes Maries, Marie Jacobé et Marie Salomé.

La devoció dels gitanos de tot Europa i d’altres continents, fa que la Santa Sara la vagin vestint amb robes riques en brodats i pedreria fins a tal punt que acaba tenint un volum exagerat fins el dia de la festa, el 24 de maig, on la porten en pelegrinatge i després de la festa li treuen tots els vestits per tornar a recomençar la tradició de vestir-la ricament al llarg de l’any.

Una breu passejada per la platja va cloure la nostra visita a aquesta interessant població de les Saintes Maries...

* * *
Ens traslladem a continuació cap a Aigues Mortes, per visitar aquesta població fortificada i emmurallada. Va ser construïda al segle XIII i fou la ciutat del rei Sant Lluís, i punt de partida de les croades més importants.

Són imponents les seves muralles edificades a partir del 1272, que es conserven gairebé intactes en tot el seu perímetre de gairebé dos kilòmetres...


També cal destacar la imponent torre de Constança, on s'hi empresonaren templers i mercenaris. Però a partir de la revocació de l'Edicte de Nantes (1863) els principals allotjats a la torre van ser presos protestants de Cevennes o Vivarais.



Després d'un bon dinar ens vam embarcar en un petit vaixell per navegar per un dels canals que conflueixen aquí, per arribar fins al mar, al port pesquer del Grau du Roi, això ens va permetre veure en perspectiva les grans muralles

i també les importants salines,

i també ben d'aprop un bon grup dels braus negres tant apreciats aquí.

També vam veure moltíssimes extensions de vinyes...


Aquí un simpàtic company de viatge...


El temps no acompanyava i la tempesta era ben aprop,


tot just arribats a ran de mar al port del Grau du Roi, vam girar cua i va ser aleshores quan l'aiguat ens va agafar de ple.

Fou una gran tempesta de llamps i trons, d'aquelles que fan impressió, la sort va ser que el vaixell, una mena de golondrina, tenia una part interior coberta on ens vam haver d'encabir tots com a sardines per protegir-nos de l'aiguat i dels llamps.

Quan vam arribar a port altre vegada, el pitjor ja havia passat.

Per relaxar-nos una mica, la guia ens va voler mostrar una botiga de dolços i galetes impressionant. Es diu "La cure gourmande", i realment et pots tornar mig lelo.... muntanyes de dolços, de galetes, de xocolates, bombons, etc. Tots ens vam deixar temptar i sortírem de la botiga ben carregats... Mmm...!!!

Mentre assaboríem alguna de les magnífiques galetes, i encara sota els aiguats, l'autocar ens retornà sans i estalvis al nostre hotel a Nimes.

* * *

- La història continua aquí... (03)

La Camarga - La Provença… (01)

➢ La història comença aquí…

Una sortida a França, gairebé sempre és garantia de veure i descobrir coses noves i interessants. Així ha succeït en aquest darrer viatge a la Camarga i la Provença, que són dos dels patrimonis naturals per excel·lència de tot el territori francès.

La natura es combina amb vestigis històrics que ens transporten a l’època de grecs i romans. I el resultat és una ruta plena de tresors en forma de anfiteatres, ponts i palaus, que no deixa de costat la bona gastronomia amb la carn de toro, els espàrrecs o la brandada de bacallà com a ingredients estrella juntament amb el vi i l’oli.

La Camarga és un dels paratges naturals més bonics d’Europa gràcies a la seva fauna i a la diversitat de la flora, protegits com a Parc natural. Definit com un territori on els homes conviuen amb els cavalls blancs camarguesos, els toros negres, les aus, els flamencs, el cel i l’aigua, es tracta d'una zona humida d’unes 100.000 Ha., la més gran de França, i en la qual habiten més de 400 espècies animals.

Sortim de bon matí de Barcelona en autocar camí de la frontera i anem deixant enrera Perpignan, les llacunes de Port Barcarès i Port Leucate, Sigean, Narbonne, Le Cap-d’Agde i Béziers, on fem una paradeta per estirar les cames.
Seguim vorejant la gran llacuna que tanca la bonica ciutat de Sète, i passem pels afores de Montpellier fins arribar finalment al nostre destí, la ciutat de Nîmes, i a l’hotel Nimotel, situat una mica a l’exterior en una zona comercial, amb espais verds i agradables, però si mai hi voleu anar-hi, un consell, no us quedeu mai a dinar, és deplorable i amb un mal servei, falta d’organització i de professionalitat. Em sap greu dir-ho però pot servir d’advertència per algú que vulgui allotjar-se.

Un cop instal·lats i mal dinats a l’hotel, per la tarda començàrem les nostres visites. Al peu de l’Arena de Nîmes, ens esperava la guia local, Silvie, una senyora elegant i molt simpàtica. Amb ella vam fer la visita d’aquest impressionant monument amfiteatre de l’època romana, construit el 70 a.C. i que manté perfectament la seva estructura formidable després de més de 2.000 anys.

Es considera com l’amfiteatre millor conservat del món romà.




Avui, l'amfiteatre és utilitzat per a nombrosos espectacles, en particular per les curses de braus, a les quals cal afegir el teatre i espectacles musicals.


Acabada la visita a l’Arena passegem pel casc antic de Nîmes, encara que per ser diumenge a la tarda tot és pràcticament tancat. Veiem la Catedral de Notre Dame et St. Castor,

i fem una ullada exterior a la Maison Carrée –temple romà del segle I a.C.- que visitarem el darrer dia,


i als Jardins de la Fontaine, just al costat, d’on brolla la font d’aigua que abasteixia la ciutat de Nîmes a l'època romana.


Nîmes està situat al departament du Gard, a la regió del Llenguadoc-Rosselló
(la seva història aquí…)

Per ser el primer dia d’aterrar en aquesta regió de França, donem per acabada la visita i ens preparem per les emocions fortes de demà quan visitarem la magnífica i sorprenent Camarga…

* * *

➢ La història continua aquí… (02)

dissabte, 25 d’abril del 2009

La Camarga - La Provença... (00)


Acabem d'arribar d'una breu estada de sis dies a les terres franceses de les Bouches-du-Rhône, visitant la Camargue i part de la Provence.



L'element més definitori d'aquestes terres són els seus famosos cavalls blancs camarguesos i els seus toros negres amb banyes molt puntiagudes...


També és una terra molt rica en la seva agricultura amb grans extensions de vinyes, camps d'arròs, i fruiters.

Vam residir a Nîmes, visitant la seva famosa Arena de l'època romana perfectament conservada

Per la zona de la Camarga vam visitar el lloc de Stes-Maries-de-la-Mer, amb la seva patrona Santa Sara, molt venerada pel poble gitano, i a continuació
Aigues Mortes amb la seva impressionant muralla i la torre de Sant Lluís.

La ciutat d'Arles al costat del Rhône, també amb una Arena i Teatre romans, i on també queden molts records de l'estada de Vincent Van Gogh,
i després el poble medieval de Les Beaux de Provence.

Ja dins la Provença, visitem el famós Le Pont du Gard, màgnífica i enorme construcció romana, i també el poble medieval de Uzès.

I finalment Avignon i el seu famós pont, i el Palau dels Papes.

Sur le Pont d'Avignon, on y danse, on y danse...

En dies posteriors aniré desgranant amb més detall totes les coses interessants que hem pogut veure i gaudir en aquesta part de França que encara no havíem trepitjat mai i que, com acostuma a passar amb el país veí, sempre ens aporta sorpreses i meravelles per descobrir.

* * *

dilluns, 13 d’abril del 2009

Memòria històrica...

Ara que tot just s'acaba d'inaugurar la nova Plaça de Lesseps, i quan encara estem de ple en la setmana de Pasqua, he recuperat del meu àlbum fotogràfic familiar, aquesta foto on estem la meva cosina Marta, un parell de mesos mes gran que jo mateix, i la meva cosina Pilar, la petita, amb els palmons i la palma el diumenge de Rams, al peu de les escales de la Parròquia dels Josepets..., sí, sí, les mateixes que encara podeu trepitjar ara malgrat la remodelació de l'espai.

D'aquesta foto fa ni més ni menys que gairebé 60 anys...


Jo que vaig nèixer i viure molts anys a prop de la plaça de Lesseps, recordo perfectament com era aquella plaça als anys 50's. Davant l'església hi havia una rambleta molt curta amb una doble filera d'arbres i a l'extrem hi havia el quiosc on compràvem els diaris i el famós TBO.

Just al davant, en el que era l'illa on hi havia algunes cases i al darrera la masia de Can Ros, hi havia un bar on acostumàvem a anar amb el meu pare a fer el vermut o a prendre un cafè. Si no recordo malament un cafè valia 4 pessetes, donaves un duro i et tornaven el canvi, una "rossa", (una rubia) aquella peça de 1 pesseta amb la cara del "franquito", el famós dictador que vam haver d'aguantar tants i tants anys. Ara un cafè amb una mica de sort val 1€ = 166 peles rosses de les d'abans.


També recordo que just a la cantonada del bar hi havia la parada "origen i final" del tramvia, penso que era el 20, que et portava fins al paral·lel, i si era a l'estiu circulava amb aquells vagons tipus jardinera tots oberts i guarnits amb uns farvalants amb ratlles blaves i blanques... era tot un goig fer el trajecte amb aquell tramvia i a la fresca... Una mica com el precedent d'ara del Bus turístic.

La plaça Lesseps va ser el centre neuràlgic de la meva infància, ja que jo vaig nèixer a la República Argentina, molt a prop de Lesseps. La plaça la creuava cada dia per anar a escola als Hermanos de la Salle, al "cole" que ara han enderrocat per fer un edifici nou. En l'edifici de la cantonada actual banda mar hi havia la seu del cine Roxy. Aquest era el nostre cine familiar al que sempre anàvem nosaltres, a part també del cine Selecto, que era al davant de la plaça Trilla, i on feien dues pelis i varietés, una mena de revista tronada, i canviaven cada setmana la programació.

A Lesseps anàvem a jugar als futbolins en un local que hi havia, a Lesseps anàvem a comprar dolços a la pastisseria, i també anàvem al barber, i a comprar els diaris, a la drogueria i a la granja a comprar un frigo de tall de tres colors, i evidentment, també anàvem a missa els diumenges a la parròquia dels Josepets. Lesseps, doncs, remou tots els meus records d'infància.

Finalment un apunt sobre un altre dels elements cracterístics de la plaça, la marquesina o edicle modernista que coronava l'entrada del metro de Lesseps, l'actual L3, que malauradament fou enderrocada, i que ara avui podem recuperar la seva imatge gràcies a la gentilesa d'en Jordi, un amic blocaire que me l'ha cedit, i que en el seu bloc "Barcelona Antiga", es dedica a recuperar aspectes antics de la nostra ciutat (vegeu aquí)

* * *

Per acabar la rememoració històrica, us poso l'enllaç al vídeo que aquests dies corre per internet per si encara no heu tingut ocasió de veure'l:
Un viatge per Barcelona en tramvia l'any 1908
. (vegeu aquí)
Des de la cabina del conductor el reporter filma el recorregut pel Passeig de Gràcia, el Carrer Salmeron, i arribant a la plaça Lesseps. El va produir Ricardo Baños.

(al minut 1:45' comença la pujada pel carrer Gran de Gràcia, antic carrer Salmeron, al minut 3 ja és a l'alçada de la Rambla del Prat i Fontana, i al minut 3:23' arriba a la Plaça de Lesseps, i fins al minut 3:40' podem veure perfectament la façana de l'església dels Josepets, amb les mateixes escales on erem nosaltres amb la palma en la foto que encapçala aquest post...)

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin