divendres, 3 d’abril del 2009

Temps de cireres - Extremadura (02)

- La història comença aquí...

Avui serà un dia ben especial. Al matí visitarem la Vall del Ambroz i el poble d'Hervàs amb el seu important barri jueu, i a la tarda ens traslladarem en 4 x 4 al Parc natural i reserva de Monfragüe, per observar les esplèndides deveses -dehesas-, el seu ecosistema, les aus, la fauna i els porcs ibèrics que pasturen lliurement.

El Valle del Ambroz és una comarca situada al nord de la província de Cáceres, en les darreres estribacions de la Sierra de Gredos. És una vall esplèndida, ample i fèrtil, amb uns "alcornocales" -alzines sureres- magnífics i extensos que s'extenen en amples deveses al peu dels cims més alts d'Extremadura, el Pinajarro (2102 m) a la serra de Béjar.

La vall està flanquejada per la vall del Jerte a l'est, les Hurdes i la Granadilla a l'oest, la ciutat de Plasencia al sud, i la serra de Béjar al nord. És travessat per la carretera N-630 (Gijon-Sevilla) o l'anomenada Ruta de la Plata, que encara testifiquen les restes de l'antiga calçada romana que veurem més endavant quan visitem la ciutat romana de Cáparra.

Arribem a la bella població d'Hervàs en un dia magnífic però força fresc, per això fem una petita ascensió fins dalt de tot del poble on hi ha situada l'Església de Santa Maria, construïda al segle XVI, d'estil renaixentista, sobre una antiga fortalesa de l'Ordre del Temple.













Des d'aquí dalt podem contemplar una bona panoràmica del poble.

Seguidament baixem per anar a recòrrer els carrers estrets del seu important barri jueu, ja que la presència dels jueus en aquesta població va ser molt i molt important.

Les cases dels jueus eren
situades en les parts més baixes de la població, al costat del riu..., avui un cop restaurades són de les més cotitzades...











Passejant pels carrerons estrets del barri veiem cases força originals i l'emplaçament de l'antiga sinagoga.

També ens crida l'atenció la singularitat de moltes cases on les mitjeres i façanes són cobertes amb teules posades verticalment, ja que l'indret és normalment força plujós.

He afegit aquí sota un enllaç a un àlbum de Picasa on podreu veure totes les fotos del barri jueu amb els seus carrerons estrets i l'indret a la vora del riu, avui en dia un lloc bucòlic i agradable per viure.



Miguel de Unamuno, l'escriptor i filòsof basc, va passar per aquestes terres i va deixar la seva empremta en forma de sonet que podem llegir en un dels seus murs...


* * *

Acabada la visita a Hervàs ens dirigim de nou cap a Plasencia per dinar, però a mig camí ens desviem uns pocs kilòmetres per anar a descobrir una ciutat romana molt poc coneguda.

La Ciutat de Cáparra, amb el seu célebre arc romà de quatre cares, conegut com a tetrapylum, que és l'edifici més important que ha sobreviscut fins a l'actualitat. És un arc quadriforme, l'únic a Espanya de les seves característiques.


Se situa al centre de l'antiga ciutat, tenint al costat el Foro i els banys públics i altres monuments principals. Molt probablement en ell coincidien i es creuaven els dos carrers principals: el Cardo y el Decumano.














També es pot observar perfectament l'empedrat encara existent del que era la Via de la Plata.


La Via de la Plata, malgrat tot el que s'ha dit, mai va ser un camí de circulació d'un comerç d'aquest metall. Aquesta denominació es deu, com en altres ocasions, a una evolució popular per una confusió fonètica. En època andalusina, a aquesta antiga ruta se l'anomenà Al-Balata, "El Camí".

Aquest és un Mil·liari de Neró a la Via de la Plata en el Municipium Capara, al nord de Cáceres. Que trobem just a l'entrada de les excavacions...











A la tarda descobrirem una altre zona interessant ben diferent de la que hem vist aquest matí.

El Parc natural de Monfragüe


* * *

A la tarda vam fer una mena de Safari fotogràfic, evidentment no era a Kenia, sinó en terres d'Extremadura, però el fet era similar.
Quatre 4 x 4 ens van recollir al poble de Malpartida de Plasencia, per internar-nos en el parc natural. L'objectiu principal era conèixer la gran varietat de fauna salvatge que viu en llibertat al parc, en especial aus, voltors lleonats, falcons pelegrins, àligues perdiueres, mussols, etc.


Declarat Parc Natural el 1979 i Parc Nacional el 2007, Monfragüe ocupa una superfície de 17.852 Has., i representa un dels enclavaments més extensos i representatius de bosc i matoll mediterrani.

El Tajo i el seu afluent, el Tiétar, proporcionen el medi aquàtic i moldegen en la quarsita grans penya-segats on s'hi concentren espectaculars colònies de voltors i d'altres aus que hi nidifiquen.


El parc és com un reducte de bosc mediterrani en ple cor d'Extremadura.

Impressionants són sobretot les finques de grans dimensions amb grans extensions d'alzines sureres -alcornoques- algunes d'elles de molts centenars d'anys d'existència, com l'anomenada "l'avi" en l'indret on ens vam aturar, que es calcula pugui tenir més de 500 anys...

... mireu quin tronc tant espectacular...


Vam poder caminar per la devesa amb llibertat i acostar-nos gairebé a tocar dels famosos i apreciats porcs ibèrics que pasturaven lliurement al costat nostre,

... els porcs negrets, que fan aquell pernil tant deliciós...

També vam poder observar els cèrvols, i fins i tot una guineu que sense por es va acostar fins a nosaltres



















* * *

- la història continua aquí... (03)

1 comentari:

Yayo Salva ha dit...

Un viatje "ben apanyat". Vaig treballar a Càparra fa ja un bon grapat d'anys.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin