dissabte, 27 de febrer de 2010

JAMBOREE again...


Per acabar amb la febrada jazzística que ens ha agafat recentment, ahir divendres al vespre vam assistir a la darrera sessió que havia programat la sala Jamboree per celebrar el 50è. aniversari de la seva inauguració aquell llunyà 9 de gener del 1960, amb un quintet liderat per Tete Montoliu i alguns dels millors músics de jazz del nostre país i altres artistes nord-americans.

Ahir, doncs, es va cloure aquest cicle de celebracions amb un magnífic trio liderat també per un altre pianista invident i excepcional, l'Ignasi Terraza, de qui ja vaig parlar a bastament en el meu post anterior (vegeu aquí).

Ahir el trio el formaven el mateix Terraza al piano, sempre espectacular i amb molt de virtuosisme, en Jules Bikoko al contrabaix, magnífic i sobri, i Esteve Pi, a la bateria, explossiva.

Poso aquí una petita mostra de l'actuació del trio, però en aquest cas és una mostra una mica psicodèlica com veureu, ja que la vaig grabar amb el mòbil i en vertical, i no he trobat la manera d'adreçar-la..., amb tot el que més importa és la música que no entén de verticalitats o horitzontalitats...!!



La vetllada va tenir una petita sorpresa ja que casualment hi havia al Jamboree un cantant irlandes que coneixia l'Ignasi Terraza i que el va invitar a unir-se a la festa i a interpretar un parell de cançons.

Es tractava de l'Austin O'Brian, qui amb una bona veu i amb molta simpatia ens va obsequiar amb aquesta versió del "night and day"



En definitiva una altra bona sessió de Jazz a la mítica cova del Jamboree...

Com deia en el meu post anterior... A la vejez viruelas... i JAZZ...!!!

* * *

dijous, 25 de febrer de 2010

3er. Aniversari d'aquest BLOG...

Mare de Déu, i com passa el temps...!!!

Sembla que era ahir mateix, i gairebé sense adonar-me'n ja han passat tres anys des d'aquell 25 de febrer de 2007, quan em vaig llençar a l'aventura d'obrir un Blog.

Poc em pensava jo aleshores tot el que aniria descobrint i aprenent a través d'aquesta eina tan original i tant universal.

Tres anys és una fita en la que molts blocaires es dediquen a fer estadístiques i números, com vaig fer jo mateix en el meu primer aniversari, però avui no em voldria fer pesat en això, però alguns càlculs i estadístiques si que em fa gràcia de fer... Si no m'he descomptat aquest deu ser el post 266 que faig al Sorrobloc. La progressió ha anat creixent, 70 posts al 2007, 75 al 2008, 106 al 2009, i de moment només 15 en el que portem d'aquest any. Això fa un promig de 89 posts cada any, és a dir un post cada 4 dies aprox.

Evidentment, al costat dels blocaires que cada dia fan un o més d'un post, és gairebé insignificant, però és la meva realitat i n'estic força satisfet.

Fa gràcia veure com els comptadors van sumant visites: el primer comptador que vaig instal·lar i el més antic, l'StatCounter, ja està registrant més de 32.ooo obertures del blog. Detecto que tinc uns 15/30 lectors fidels que cada dia consulten el meu blog, i constato també que n'hi ha alguns que llegint les meves detallades i llargues cròniques de viatges s'hi arriben a passar hores...

I també fa gràcia veure com algunes consultes venen de tot arreu i de llocs a vegades insospitats. Evidentment les del nostre país s'emporten la palma, però després segueixen els EE.UU. amb 260, França 65, Alemania 50, Itàlia 50, Europa 35, Regne Unit 35, Argentina 23, Portugal 23, Brasil 19, Polònia 15, Suecia, Canadà i Bèlgica 14, i etc. etc.

Però tot això és un tema menor al costat del que m'aporta aquest món dels blocs. Les noves relacions i les amistats que dia a dia vas construint i descobrint. Les informacions i tot allò que aprens i descobreixes a través de la lectura d'altres blogs. Aquesta per a mi és la millor experiència acumulada durant aquests tres anys, i la que t'anima a continuar treballant i explorant aquest món apassionant.

Gràcies altre cop a tots els amics als que us agrada llegir-me...!!!

* * *
Tercer Aniversari del blocaire “Sorrobloc” - 25 de febrer de 2010 -

dilluns, 22 de febrer de 2010

“25 SENSE ESPRIU. 1913-1985”

Jo també em vull afegir a l'acció que el món blocaire ha promogut per homenatjar la persona i obra d’aquest gran escriptor en Salvador Espriu, i que serveixi per a recordar que fa 25 anys ens va deixar.

Nascut a Santa Coloma de Farners, l'any 1913, va ser un dels escriptors més significatius de la postguerra a Catalunya i sens dubte un dels poetas catalans més importants de tots els temps.



Com que jo estic immers en activitats del món coral pel fet de participar en dues corals de Barcelona, acabo de rebre la convocatòria d'aquest concert que la Societat Coral el Micalet de València, organitza en homentage a Salvador Espriu.


El cartell que han editat, amb el títol de "Assentiré de grat" correspon a la primera estrofa d'aquest poema d'Espriu:




Assentiré de grat, car només se'm donà
d'almoina la riquesa d'un instant
Si podien, però, durar
la llum parada, l'ordre clar
dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,
la nostra llengua, el lent esguard
damunt de cada cosa que he estimat !
Voltats de por, enmig del glaç
de burles i rialles d'albardans,
hem dit els mots que són la sang
d'aquest vell poble que volem salvar.
No queden solcs en l'aigua, cap senyal
de la barca, de l'home, del seu pas.
L'estrany drapaire omplia el sac
de retalls de records i se'n va,
sota la fosca pluja, torb enllà,
pels llargs camins que s'esborren a mar.

Cançó que possiblement serà cantada pel cantant basc Mikel Laboa, dins d'aquest espectacle ja que ell té una traducció al basc d'aquest poema en concret...

M'ha semblat, doncs, oportú, aportar aquesta primícia del concert que s'organitza a València en homenatge al poeta.

* * *

divendres, 19 de febrer de 2010

El JAZZ de les velles glòries catalanes...


Ahir vam tornar a sentir Jazz al Jamboree. Era una nit plujosa i desagradable, i en conseqüència vam estar com en família, per escoltar un concert que es va titular: "The Jamboree Gold Stars".

Dins de la interessant programació que la sala ha preparat aquests mesos de gener i febrer, per commemorar el seu 50è aniversari, ahir tocava l'actuació de les patums del jazz clàssic a Catalunya, dels pioners del gènere afroamericà a la nostra ciutat. Alguns d'ells d'edat força avançada ja havien actuat al Jamboree als inicis ara fa 50 anys.

Eren, ni més ni menys, que el barceloní Francesc Burrull, tota una institució del piano que als anys 60 ja protagonitzava sessions d'antologia... (sentiu-lo aquí)



Des de feia uns quants anys sembla que no s'havien tornat a ajuntar aquests veterans del Jazz, i ahir va ser una trobada entranyable que va agradar a tothom. En aquest fragment de vídeo podem sentir més que veure a Francesc Burrull al piano, J.M.Farràs a la trompeta, i Joan Albert al saxo.



Durant l'hora i mitja de recital es van anar alternant els típics solos d'instruments, i aquí he volgut recollir una petita mostra d'alguns d'ells.

Així, doncs, un altre virtuós va ser en J.M. Farràs, l'ànima i presentador del concert, i un bufador esplèndid que toca la trompeta amb una energia envejable



I també van actuar els terrassencs Joan Albert, saxo, i Adrià Font, bateria, impulsors del jazz egarenc i sidemans d'artistes nacionals i internacionals. Sentim aquí un fragment del saxo de Joan Albert...



Darrera d'ell i en plena acció hem pogut observar a Dimitri Skidanov, el contrabaixista titular del trio d'Ignasi Terraza.

I finalment completava la formació el jove Federico Mazzanti, fill del "Negro" Mazzanti de l'escuderia de "La Porteña", que precisament actuen aquest mateix vespre al Jamboree.




Els dos bufadors van descansar uns minuts i aleshores el mestre Francesc Burrull, amb més de 70 anys a les espatlles, acompanyat per la bateria i el contrabaix, ens van delectar amb una peça de jazz suau que fou una delícia...




Per acabar la vetllada, els quatre tòtems del Jazz català ens van obsequiar amb una interpretació recuperada dels arxius musicals jazzístics, que precisament portava per títol: Jamboree

Mai més ben triada la peça per aquesta banda "ad hoc", i que no podia faltar en ocasió de la celebració del cinquantenari d'aquest històric club de Jazz...



* * *

dilluns, 15 de febrer de 2010

La 9ª Ateneuesfera de dissabte passat...

Vull deixar constància també en el meu blog de la trobada de dissabte passat a l'Ateneu on, responent a la convocatòria d'en Guillem Carbonell, ens vam aplegar uns 25 blocaires per intercanviar experiències i opinions sobre el món d'internet 2.0

Va ser una trobada molt agradable i interessant, no exempta de polèmiques i discrepàncies, però en el fons enriquidora per tothom.

Vam conèixer nous companys amb propostes molt llamineres i culinàries, i d'altres més reivindicatives.
I com que molts dels companys blocaires que hi van participar, ja se m'han avançat a fer les cròniques en els seus blocs --us felicito per la rapidesa--, i tothom ja ha anat fent els seus comentaris, com he fet també jo mateix, em limito a referenciar-les aquí mateix:


Penso que la lectura de totes aquests cròniques ja dóna una idea molt completa i calidoscòpica de com va anar la trobada de la 9ª Ateneuesfera.

Cal esperar ara la propera convocatòria de la 10ª. que desitgem pugui ser ben aviat...

Una salutació cordial a tots els blocaires que em pogueu llegir...

* * *

dilluns, 8 de febrer de 2010

Interpretar música de W.A. MOZART


Fa dies que volia penjar la crònica del darrer concert en que vaig participar amb la Coral Espígol.

Fou el passat dia 23 de gener de 2010, amb motiu de començar a celebrar el 30è aniversari de la coral.

El concert va ser íntegrament dedicat a música de W.A. Mozart, i el vam fer conjuntament amb la Coral Allegro, tal com podeu veure en el cartell aquí a l'esquerra.

Sempre és un gran plaer estètic i gairebé espiritual, poder interpretar música de grans compositors com és en aquest cas la meravellosa música de Mozart.

No havia parlat del concert abans perquè esperava a poder tenir alguna imatge o gravació per il·lustrar-lo, i ara he rebut una primera gravació d'una de les peces del programa, l'Alma Dei creatoris (KV 277), que podeu veure i escoltar en aquest enllaç (20100123222225.mpg).

La dirigia en Quim Manyós, amb els solistes Natàlia Casasús, soprano, Marta Cordomí, contralt, Lluís Arguijo, tenor i Jordi Bolta, baix, i una orquestra específica per aquest concert. La qualitat de la imatge no és gaire bona però el so és força acceptable.

El programa complet del concert va ser aquest que veieu aquí sota...

* *
La Coral Allegro, com podreu apreciar en el cartell del concert, també celebrava el seu 20è aniversari. La coral neix a l'Institut Municipal d'Educació (IMEB) de l'Ajuntament de Barcelona, i està formada per quaranta-cinc cantaires que, en la seva majoria, són mestres o estan relacionats amb el món de l'educació.

Aquesta coral es va formar l'any 1989, en un procés molt espontani, com a resultat d'un dels cursos de formació musical que organitza regularment el Programa d'Educació Musical per al professorat de la ciutat de Barcelona. Des dels seus inicis i fins el curs 1998/99 l'ha dirigit el Josep Prats. En l'actualitat n'és la directora Montse Meneses.

* *
La Coral Espígol va ser fundada la tardor de 1979 pel seu director, Quim Manyós, en una entitat cívica juvenil del barri de Gràcia. Actualment té la seu al CAT (Centre Artesà Tradicionarius). Està formada per cinquanta cantaires.

El seu repertori, de més de quatre-centes obres, inclou composicions d'estils i èpoques molt diverses, des del Renaixement fins a la música contemporània, passant pel jazz i obres de grans compositors amb acompanyament orquestral com la Missa Nelson i la Missa de Sancti Nicolay de Haydn, les Vesperae solenne de confessore de Mozart, el Gloria de Vivaldi i els Anthems de la Coronació de Händel.

El curs passat va estrenar un altre espectacle amb repertori jazzístic que es va titular Jazz amb cor i va comptar amb la col·laboració d'Ignasi Terraza i el seu trio.

En aquests 30 anys, la coral ha realitzat nombrosos concerts, sobretot a Catalunya, però també ha portat a terme diversos concerts a l'estranger (Barjols i Orléans a França) i a l'Estat espanyol (Mallorca, Burgos, etc.).

* * *

dimecres, 3 de febrer de 2010

A la vejez... viruelas...!!!

Fa uns dies, una companya de la coral en la que hi participo ens va informar de que al mític local del Jamboree, actuava l'Ignasi Terraza, amb motiu de l'homenatge que la sala feia al Tete Montoliu, dins del programa de concerts que la sala ha programat amb motiu del 50è. aniversari de la inauguració del mític lloc.

"Així fou, el 9 de gener de 1960, a les 18 h. un quintet liderat pel gran Tete Montoliu i format per alguns dels millors músics de jazz del nostre país i altres artistes nord-americans inaugurava el Jamboree".

L'Ignasi Terraza és un pianista extraordinari, invident des de fa molts anys, i amb un domini del teclat realment sorprenent, impressionant... Vegeu aquest video...



Com que la nostra coral va poder gaudir de l'acompanyament del "Ignasi Terraza trio", en un memorable concert que es va anomenar "Jazz amb cor" que realitzàrem el 20 de juny passat (vegeu aquí), i vam poder admirar la gran qualitat pianística de l'Ignasi Terraza, és per això que ens vam animar a agafar entrades al Jamboree per anar a escoltar-lo. Ell va actuar al piano acompanyat d' Horacio Fumero al contrabaix, i d'Esteve Pi a la bateria, la nit del 15 de gener d'enguany.

Per mi i per la meva dona, era la primera vegada a la nostra vida que anàvem al Jamboree, es va inaugurar la sala fa 50 anys, i nosaltres no havíem estat mai. Per això he titulat aquest post "A la vejez, viruelas"

Aquest fet ens va fer agafar una mena de cuquet pel Jazz que encara no havíem pogut gaudir mai en directe i en un ambient totalment apropiat com és el de la cova del Jamboree.

Tant és així que a la setmana següent hi vam tornar, aquest cop per escoltar al famós bufador Abdu Salim, un personatge afro-americà ben peculiar, qui fou fundador el 1982 de l'energètic "Freedom Jazz Quartet", en un concert que era un homenatge a John Coltrane, i qui ja havia protagonitzat anteriorment sessions antològiques a la cava de la plaça Reial.

I encara no s'acaba aquí la nostra "febre jazzística", perquè hi vam tornar a l'altre setmana, divendres passat, vaja. Aquest cop era un concert homenatge a un altre gran home del jazz, el teclista Lou Bennet. Aquest concert també memorable el va protagonitzar un històric del jazz francès, Philip Catherine, un guitarrista excepcional, antic company de viatge de Bennet a París -i al Jamboree dels 60- que encapçalava aquesta banda de tribut a aquell jazzmen que va regalar nits memorables a aficionats de diferents èpoques.

Us poso una breu filmació que vaig fer amb el telèfon mòbil, de no gaire qualitat, però és un petit tastet del virtuosisme d'aquest impressionant guitarrista francès. La veritat és que jo no havia vist mai tocar la guitarra elèctrica amb aquella passió i virtuosisme.



(Amb tot, si mireu l'enllaç que us he posat en el seu nom, el veureu i sentireu tocar de manera molt més clara i diàfana)

Mai és tard per experimentar noves sensacions i viure situacions inèdites, i així hem decidit seguir ara aquesta vena del jazz. Tant és així que ens hem apuntat a un Taller de jazz en el Centre cívic "Casa Sagnier" (vegeu aquí) i també (aquí).

I a més tenim programat anar a un parell més de concerts dels que ofereix aquest més de febrer el Jamboree, un proper de Gold Stars, i un darrer en el que tornarà a actuar l'Ignasi Terraza amb el Donald Harrison Quartet, -el rei del nou swing- un mestre del jazz nord-americà que va nèixer a Nova Orleans el mateix any que obria les portes el Jamboree.

* * *
I és que realment... a la vejez... JAZZ...

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin