divendres, 20 de juliol del 2012

ESCÒCIA, a la recerca de Nessie, la joia del país... (05)




Es fantàstic, quan viatges a Escòcia, comprovar la devoció i l'entusiasme que tenen amb el seu estimat monstre del llac, el Nessie, que no el Messi... aquest ens entusiasma sobretot a nosaltres...

Però, bromes a part, cal comentar una mica aquest fenomen de fama internacional. El llac Ness i el seu temible monstre, el Nessie...

El llac s'exten aproximadament uns 39 kms. al sud d'Inverness. És la massa d'aigua més gran de la falla geològica coneguda com Grand Glen que va desde Inverness al nord fins a Fort Augustus al sud. El Canal de Caledoniaque enllaça el mar pels dos extrems, utilitza el llac Ness com una part de la seva ruta.

És el segon llac més gran d'Escòcia per àrea de superfície amb 56,4 km2., però degut a la seva gran profunditat és el de major volum. Conté més aigua dolça que tots els llacs d'Anglaterra i del país de Gal·les junts. En la seva part més profunda arriba als 226 m.

Però la seva fama li ve sobretot pels suposats avistaments o aparicions del monstre Nessie. La referència més antiga sobre la misteriosa criatura present al llac la trobaríem en la vida de Sant Columba (521-597) que hauria salvat a algú que estava sent atacat per un animal del llac...

La primera descripció moderna va succeir en 1868, quan un article publicat al "Inverness Courier" es referia a uns rumors sobre l'existència d'un enorme peix o una altra criatura extranya en la profunditat de les aigües del llac.
Des d'aleshores ençà s'han succeit les notícies, les llegendes i les investigacions... tot plegat a fomentat la popularitat i el misteri sobre el suposat monstre.

(Si voleu saber més sobre les proves, investigacions, i estudis, etc. sobre el Nessie, llegui aquest llarg article).

La suposada existència del monstre del llac té, però, una gran importància i repercusió econòmica, ja que al voltant seu s'han creat infinitat d'hotels, d'operadors de tours en vaixell, de botigues de merchandasing on venen autèntiques tonteries com aquestes...

El monstre del llac Ness és molt conegut i estimat en la cultura popular del Regne Unit i d'Escòcia.

Encara que molta gent, com nosaltres mateixos, visiten el llac per altres raons diferents de la de veure el monstre.

Concretament nosaltres vam agafar un dels transbordadors
del llac per anar a veure el famós Castell d'Urquhart.

El castell va ser parcialment destruït el 1692 pels anglesos per evitar que fos capturat i mai va ser reconstruït.

Actualment és propietat del Patrimoni Nacional Escocès i és el tercer lloc més visitat d'Escòcia. On, des del 2001, hi ha un Centre de visitants molt ben instal·lat i amb
un interessant audio-visual sobre la història del castell.





La singular ubicació del castell a la vora del llac el fan especialment pintoresc i és agradable recórrer una mica les runes i contemplar les boniques panoràmiques que des del seu emplaçament tenim a l'abast...






Però, senyors, Escòcia és Escòcia, i en qualsevol racó i en qualsevol moment pots trobar-te un senyor vestit de la manera més clàssica i tradicional.

Precisament el nostre xofer, en David, un home fantàstic, amable, i amb gran humor britànic, com que avui fèiem la visita aquí al llac Ness va voler-ho celebrar i se'ns va presentar també vestit d'escocès. 
No en va ell era d'Edimburg.

* * *

Vàrem retornar a Inverness per dinar i  ho férem en un interessant restaurant "The Mustard Seed Restaurant" , un antic magatzem reconvertit amb la seva estructura antiga ben conservada i totalment remodelada.



* *
A la tarda farem un recorregut per l'indret proper a Inverness on va tenir lloc la gran batalla de Culloden el 16 d'abril de 1746, entre els jacobites (escocesos de les Highlands) i els partidaris de la Casa de Hannover, liderats per Guillem August de Cumberland, fill menor del sobirà Jordi II de Gran Bretanya, membre de la Casa de Hannover. 
Fou anomenat "el carnicer" a causa de la gran matança de jacobites que va fer.

Fou aquí en aquest indret...

* *
Però l'objectiu d'aquesta tarda era anar a conèixer un altre castell interessant, el Castell de Cawdor. Una casa-torre reconeguda pels seus bellíssims jardins, que inclouen el Walled garden.

Aquest castell també es conegut per la seva connexió literaria amb William Shakespeare, ja que l'acció d'alguna de les seves novel·les se situa en aquest indret.



A l'interior no ens permeten fer fotos i ens entretindrem una estona passejant pels magnífics jardins i el seu laberint (walled garden) totalment rodejat de flors...









* * *

Adéu, Nessie, ens ha agradat venir-te a saludar...

Demà sortirem d'Inverness i farem ruta cap al sud, amb destinació final a Edimburg. 
Travessarem un parc nacional i beurem una mica de wisky escocès...


dimarts, 17 de juliol del 2012

Una gran memòria...


Feia molts mesos que no tenia l'ocasió de llegir un llibre d'una sola tirada.

Aquests darrers dies, a causa d'una lleu caiguda que m'ha tingut immobilitzat a casa, he pogut enllestir la lectura d'un bon llibre.

Es tracta del llibre d'en Lluís Llach, "Memòria d'uns ulls pintats", Col. Narrativa, 407 -Editorial Empúries, Barcelona 2012.

L'havia adquirit el dia de Sant Jordi i fins avui no l'havia pogut enllestir, però ho he fet en uns pocs dies. És d'aquells llibres en que l'argument et va arrossegant endavant sense aturador. A cada plana i a cada capítol tens ganes de seguir endavant per veure com serà el següent i com es van esdevenint els fets que potser ja intueixes però que no acabes d'endevinar, i certament a mesura que avances en la lectura et va sorprenent i et va sadollant d'emocions.

És evident que parlar de les barbaritats d'una guerra civil no és un tema agradable, i menys descriure amb tot detall la salvatjada que va representar la batalla de l'Ebre, que el llibre descriu amb tota la crueltat imaginable. I també es esfereïdor el relat dels primers dies del domini i la repressió dels guanyadors sobre la població ocupada a Barcelona.

En fi, un llibre que us recomano perquè a més, cal reconèixer que està molt ben escrit, amb un llenguatge viu, directe, sense embuts i planer alhora. Vull felicitar a en Lluís Llach per aquesta magnífica obra.

L'argument no us l'explicaré, però, com diu la contraportada, és per damunt de tot una extraordinària història d'amor. Són quatre amics, dos nois i dues noies nascuts el 1920, creixen junts al barri obrer de la Barceloneta, però la Guerra Civil i la posterior repressió franquista ho estronquen tot. Queda marcada de manera especialment tràgica la relació d'amor i amistat entre els dos nois, Germinal i David. El mateix Germinal, ja vell, és el narrador de tota la seva experiència escruixidora.

* * *

dimecres, 11 de juliol del 2012

Un altre parèntesi de natura: la Cascada de Sorrosal


A tots els que sou lectors habituals del meu Blog, ja sabeu que el meu àlies "el Sorro" ve derivat del meu cognom Sorrosal, per això avui vull fer aquest apunt estiuenc amb motiu de la recent estada que hem fet al Pirineu aragonès, en aquells indrets on el meu cognom sembla que tingui grans propietats..., ja que hi apareix un riu i un salt d'aigua.
Una cascada que en poc temps s'ha fet popular i famosa entre la gent de muntanya. Estic parlant de la Cascada o Salto de Sorrosal, i la seva popular "via ferrata".

El rio Sorrosal es troba en una petita vall que recull les aigües de la vessant sud dels pics de Tendeñera (2853 m.) a l'esquerra i del pic o penya de Otal (2709 m.) a la dreta. Les escorrenties i fonts d'aquestes dues vessants formen el rio Sorrosal.

Passant per la carretera que uneix la vall de Broto i Torla amb la vall de Biescas, a través del port i tunel de Cotefablo (1586 m.), en arribar a l'altura de Linás de Broto es troba el pont que creua per damunt del riu, i sempre que he circulat per aquest indret no he pogut resistir la temptació de fer-me la foto de rigor...

 i val molt la pena que conegueu també la magnífica església de Sant Miquel, que està just al costat, només creuant el pont i abans d'entrar a la població de Linás de Broto.

Però ara tornem a Broto i anem a conèixer la peculiaritat de la Cascada o Salto de Sorrosal. Fa uns pocs anys, quan havíem vingut altres vegades per aquestes terres, gairebé ningú coneixia o visitava la cascada ja que queda una mica amagada de la vista del visitant des del centre del poble de Broto, i només si la volies visitar t'havies de desplaçar als afores del poble per veure-la.

Però d'uns anys ençà, concretament va ser l'any 2004, quan amb el finançament de l'Ajuntament de Broto i l'assessorament tècnic dels guies d'Aventuras Pirenaicas, es va instal·lar la "via ferrata" actual.

Des d'aleshores hi ha hagut una mena de boom, i allò que era un racó pintoresc i un xic romàntic, per anar a veure una bonica cascada amagada al cor de la muntanya, ara s'ha convertit en una mena de rambla on pul·lulen tota mena de personatges curiosos i extravagants i on tothom s'atreveix a enfilar-se i penjar-se de les clavilles sense cap o poca preparació física i tècnica.

Francament em vaig portar una mena de desil·lusió, d'alguna manera vaig tenir la sensació que m'havien profanat un lloc que me'l tenia com a una mica íntim, verge, i d'alguna manera com una mica propi... el "meu" salt Sorrosal, ara era "profanat" per tota mena de turbes cridaneres i patxangueres... Uufff... i com canvien les coses, per més belles que siguin, així que es popularitzen i s'exploten comercialment..!!














Vegeu algun exemple de personatges i indumentàries curioses per anar a veure la cascada... i sort que no pretenia pujar la ferrata...

En la foto de la dreta no vaig poder evitar que al fons i al peu del salt d'aigua apareguessin sempre visitants que impedien fer les fotos sense que sortís ningú.

Us poso un petit vídeo que vaig fer jo mateix...



Per si voleu seguir en detall el recorregut de la via ferrata, us adjunto també un vídeo que he trobat a YouTube on podreu veure força bé com és tot el pas de la via fins al final.




Encara un apunt sobre geologia:
Les roques i el plegaments que podem observar en la formació de la Cascada de Sorrosal són d'orígen turbidític, formades sota el mar. Posteriorment foren aixecades i plegades d'aquesta manera tant espectacular molt per damunt del nivell del mar fa de 30 a 50 milions d'anys, amb la Orogenia Alpina. El seu origen és el xoc de les plaques Africana, Ibèrica i Euroasiàtica, que va tancar el Mar de Thetis.

seqüència turbidítica en el llit del riu Sorrosal
Història de l'origen de la Cascada:
Entre els 50 i 40 m.a. Acumulació de les turbidites.
Fins fa 20 m.a. Plegament i aixecament del Pirineu.
Des de 300.000 a 30.000 anys. Erosió glacial de la Vall de Broto.
En els darrers 30 mil anys. Erosió remuntant de la cascada.



dimarts, 10 de juliol del 2012

ESCÒCIA, anem a les illes Òrcades (Orkney Islands)... (04)


Avui farem un llarg itinerari fins arribar a les illes Òrcades, situades a uns 16 kms. del cap de Duncansby Head, al nord d'Escòcia. (informació)

L'itinerari d'avui, sortint d'Inverness, ens portarà a travessar els fiords o estuaris del Moray Firth,  el Cromarty Firth, i el Dornoch Firth, i després resseguint la costa est de les Higlands i passant per Wick, arribarem fins a l'extrem nord de l'illa, a la terminal de transbordadors de John O'Groats.

En arribar a la terminal, el temps és ventós i fred, i fa témer per si podrem realitzar la travessia del braç de mar que ens separa de les illes.
El Pentland Firth està sotmès a forts vents i les aigües són sovint agitades ja que estan sotmeses a les corrents que provenen d'un costat de l'atlàntic i de l'altre del mar del nord. Això de vegades crea unes corrents i remolins que fan perillosa la navegació.
Tenim sort avui perquè, malgrat no ser un dia plàcid, encara podrem navegar, això sí, amb una certa bellugada del vaixell transbordador que en uns 45 minuts ens deixarà al petit port de Burwick, a l'illa més meridional de les Òrcades, la South Ronaldsay.



Allà ens esperava un autocar per tal de començar el recorregut per l'arxipèlag. 
Tot anant cap a Kirkwall, la capital, passarem per damunt de les famoses Churchill Barriers, que uneixen tres illes fins arribar a la principal, la Mainland,
i farem una primera parada en la capella dels italians...

La capella està localitzada en Lamb Holm, a les illes Òrcades, i fou construïda per presoners de guerra italians capturats a l'Àfrica durant la Segona guerra mundial. Els presoners van ser portats a l'illa entre 1942 i 1945 per ajudar en la construcció de les barreres Churchill a la zona de Scapa Flow.

 I també van deixar de record una escultura de Sant Jordi
La història de tot el que va passar a Scapa Flow amb l'enfonsament de la flota alemanya, és força interessant i podeu informar-vos en aquest enllaç...

El primer objectiu, però, de la nostra estada a l'illa principal de Mainland, era anar a conèixer l'impotantíssim assentament neolìtic de Skara Brae (de 3.100 anys a.C.)


Consta de deu cases agrupades que van ser habitades aproximadament entre el 3100 i el 2500 a.C. La seva importància i el bon estat de conservació han fet que s'hagin declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Està considerat com el poblat neolític millor conservat i més complet de tot Europa.
(veieu algunes imatges)




És força impressionant veure les restes que encara estan tan ben conservades del que fou aquest assentament neolític a la vora del mar, en una costa no gens amable per l'exposició als forts vents i a les baixes temperatures.
Fins el 1850, Skara Brae va romandre ocult sota capes de sediments acumulats durant segles. Entre 1928 i 1930 va ser excavat per complet per Vere Gordon Childe, qui va revelar tot el seu contingut.
(si voleu més informació sobre aquest important lloc, podeu obrir aquest enllaç)
* *
Sortint de Skara Brae podem admirar aquesta magnífica paret de pedra seca...
El temps se'ns ha tirat una mica a sobre i a mitja tarda ens quedaven encara per visitar dos objectius que estaven previstos en el programa, però que per la manca de temps, només veurem a vista d'ocell.

El primer d'ells eren les pedres neolítiques de Stenness (vegeu l'enllaç), són aquestes
I el segon objectiu era visitar també el cercle de menhirs del Ring of Brodgar 
(vegeu l'enllaç).
El veiem des de l'autocar estant, no podem fer altra cosa en aquest moment, i sabem que el cercle té 104 metres de diàmetre, i és el tercer més gran del Regne Unit. El monument originalment era compost per 60 pedres de les quals només 27 es conservaven a finals del segle XX.

Després de veure això fugaçment anirem fins a Kirkwall, la capital de l'illa, per visitar la magnífica catedral romànica de Sant Magnus...



La catedral de pur estil romànic, es va començar a construir en 1137.

És un exemple perfecte d'arquitectura normanda, i la seva construcció es va atribuir als mateixos obrers de la Catedral de Durham.

Es va utilitzar arenisca vermella de les rodalies de Kirkwall i arenisca groga de l'illa d'Eday.







Aquest és el memorial en record dels 833 mariners que van morir en l'atac del submarí alemany U-47 al cuirassat Royal Oak, la nit del 14 d'octubre de 1939, quan estava fondejat a la badia de Scapa Flow



Dues vistes exteriors de la catedral abans d'agafar l'autocar camí de l'embarcador,

contràriament al matí, feia una tarda força plàcida a l'illa,
que ens va permetre de fer la travessia del canal Pentland Firth a dalt la coberta,
tot prenent el solet, amb el vent a favor i contemplant el panorama,



fins arribar feliçment a l'embarcador de John O'Groats...
Allà ens esperava de nou l'autocar que, en una llarg itinerari de tornada de gairebé dues hores i mitja, ens deixaria altre cop a Iverness.

* * *

Demà ens esperen noves emocions... anirem a la recerca de Nessie, el famós monstre del llac Ness




LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin