dilluns, 17 de desembre del 2012

La Coral ESPÍGOL, per terres comtals...

Feia temps que la coral tenia el compromís d'actuar per terres pirinenques, i ahir ho vam acomplir.

Vam anar a la bonica localitat de Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, per participar desinteressadament en un concert solidari que l'ajuntament havia organitzat i al que havíem estat convidats.

Així que de bon matí ens vam reunir als jardinets de Gràcia de Barcelona per agafar l'autocar que ens portaria fins als peus del Pirineu. 



Feia un fred intens i tots ben abrigats ens vam disposar a fer una visita guiada per les dependències del monestir de la mà d'en Pau, el guia local, qui d'una manera molt amena i entenedora ens va fer reviure les diferents etapes de la història de la població i del Monestir i el perquè del seu nom de les "abadesses".


 Vam saber que Emma de Barcelona va ser la primera d'elles i de la importància que va adquirir en aquest monestir...

 Filla de Guifré I, el Pilós i de Guinedilda, comtes de Barcelona.

el magnífic davallament
retaule de la mare de Déu blanca
detall del retaule
També, en acabar, ens va introduir somerament en el tema espinós de la famosa llegenda del Comte Arnau: (vegeu l'enllaç)

"El Comte l'Arnau fou un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa o no fer bé els pagaments promesos), va ser damnat eternament. Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre al que li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici"...

Descavalcant ja d'aquells èpoques de l'edat mitjana, i atès que èrem ja gairebé les dues, vam anar a dinar al restaurant de l'antiga estació de tren "La ruta del ferro". I en acabar el dinar ens dirigim cap al monestir per preparar una mica el concert que faríem a les 17 hores.


Amb l'església plena de gent, el Quim es va adreçar al públic amb aquestes paraules, que podeu llegir aquí al costat.

Ell mateix parlava del risc d'incorporar una primera part amb un repertori "no sacre" i potser no gaire apte pel recinte que ens acollia...

El resultat, com ell mateix comentava "a posteriori", potser no va ser del tot reixit:

 "Pel que fa a la música, vaig tornar amb algunes lliçons apreses que també em fan molt feliç perquè les veig com a oportunitats per fer coses molt maques en el futur. Crec que em vaig equivocar triant el repertori de la primera part. I vam topar amb la sonoritat de l’església, amb la connexió amb el piano, amb l’espai físic, etc, coses que van fer disminuir molt la capacitat de concentració i que van fer que allò que ens pensem que ens ho sabem molt bé, no ens ho sabem tant".

Malgrat tot, el repertori modern i antic que vam oferir va satisfer molt al públic assistent. Vegeu-lo aquí sota...


 Tant l'organitzadora d'aquesta trobada, la Marta Masalles, com el mossèn del poble, ens van agrair moltíssim la nostra actuació i després ens van obsequiar amb un petit refrigeri que serví per entrar en calor després del fred gèlid que vam patir dins l'església.

Allà, un cop relaxats i amb la feina feta, tot menjant i bevent una mica de cava, vam tornar a cantar espontàniament alguna de les alegres cançons del nostre ben assumit repertori, i com bé diu el Quim, el director...

Quan cantem de manera informal, fins i tot amb una copeta a la mà i una mica de coca amb llonganissa, les cançons surten soles, despreocupades i sense matisos, però creïbles i convincents. És una lliçó a tenir en compte, més que res per les NO partitures, no tant per la copeta, eh!

Em va agafar descol·locat i sense la càmera a la mà que no portava, però quan vaig pensar que amb el mòbil també podia recollir l'ambient que s'hi respirava, ho vaig fer, però ja les cançons havien acabat. Amb tot serveixi d'humil testimoni del "bon rotllo" que hi havia després del concert.


Amb l'autocar de retorn a Barcelona... penseu que el cansament i l'escalfor de l'autocar ens va deixar a tots ben adormits?... doncs, no, no, al contrari.... cantant una cançó rera l'altre fins arribar a destí. I és que la Coral ESPÍGOL és infatigable...!!!.

* * *
La Marta, reportera habitual de les nostres cantades, va intentar recollir alguna de les noves cançons.
El resultat, tant per la sonoritat una mica peculiar del lloc com per la il·luminació, no és cap meravella, però dóna una mica la idea de com va anar. 

Concretament en aquesta primera gravació, la del What a wonderful World, vam patir una petita ensopegada, però queda força dissimulada.... jutgeu vosaltres mateixos.


En la segona filmació, la de l'Allelujah, no hi va haver entrebancs aparents...


* * *
Amb aquesta darrera actuació hem enriquit una mica més la de, ja per si llarg historial, 
de la nostra Coral Espígol. 
 
 

divendres, 7 de desembre del 2012

La guerra bruta... i moltes preguntes a formular

L'actualitat del dia a dia està més activa i més interessant que mai, i cada dia llegim i tenim més arguments per afirmar els nostres desitjos de marxar ràpidament d'Espanya que no ens vol cap mena de bé, al contrari, només pensa a com enfonsar-nos i lligar-nos de mans i peus... això fent-ho amb tota mena de males arts, i amb una guerra bruta...

Només llegint la premsa d'ahir ja he trobat diversos arguments que ho avalen..

 En Joan M. Tresserras, al diari ARA, deia això: "La conformació d'una majoria política sobiranista a Catalunya ha incomodat l'Estat perquè l'ha posat en qüestió. La seva reacció alarmada i irritada ha mostrat allò que, en etapes de claudicació catalana i amb el pop en repòs arrapat a la roca (metàfora de l'Estat), molts no volien veure: que ja érem una presa. Tan dòcil i adaptada a la captivitat que, no posant en risc la continuïtat de l'estat ni el drenatge de recusos, no calia fer evident la seva condició.
Però, quan la presa ha volgut anar a passejar pel seu compte, han emergit d'entre la sorra els tentacles, les cordes i les manilles que ho impedien. Pressió jurídica, maltractament econòmic, difamació i distorsió informativa sistemàtica. Què ens havíem cregut...? - Pregunta núm. 1

Darrera del menysteniment a la llengua catalana, l'incompliment de compromisos econòmics o les amenaces i les accions recentralitzadores, hi ha una clara voluntat d'obtenir una victòria que renovi la subordinació catalana, la dependència. En l'Adn i en el sistema nerviós de l'Estat hi consta que Catalunya li pertany. I Catalunya ha desafiat l'amo, l'ha posat en evidència i li ha erosionat la reputació internacional (la poca que tenia). Al món, avui, tothom que estigui interessat per la política sap que Espanya té un greu problema a Catalunya. Algun instint remot del pop aconsellaria negociar, però la lògica de l'Estat demana càstig, exhibir contundència i obtenir venjança".

Pregunta núm. 2 - Algú pensa dimitir?
En l'editorial del diari ARA d'ahir, es pregunta si algú pensa dimitir per l'escandol del fals esborrany contra Mas?.
Resulta inexplicable que el ministre de l'interior hagi trigat tant a aclarir-ho. És un assumpte que es podria haver resolt en 24 hores, i no pas en 20 dies, si hi hagués hagut una mica més de diligència. Però el més greu del cas és que, lluny d'agilitzar la investigació interna per deixar clar que l'informe no tenia cap validesa -i evitar així qualsevol incidència en la campanya- diversos membres del govern espanyol (ses senyories ??) es van dedicar a escampar dubtes sobre l'honorabilitat del president de la Generalitat.
La mateixa vicepresidenta, S.S. de Santamaría, va donar crèdit a les informacions en un roda de premsa a la Moncloa i va comminar els jutges a investigar...
El mateix va fer el ministre d'Hisenda C.Montoro, i fins i tot la secretària general del PP, Dolores de Cospedal, que en un acte al final de la campanya va acusar els dirigents de CiU de considerar que era "normal" tenir comptes a Suïssa... (gran vergonya, senyors, i gran irresponsabilitat)... i jo pregunto? No podríem posar querelles criminals per injuries, falsedad i difamació a aquestes "senyories" del nostre Estat tan galdós??.

I per acabar-ho d'adobar, el ministre de l'interior, J.Fdez. Díaz, és el responsable polìtic més directe de l'escàndol i no ha sigut capaç ni de trobar els culpables de la filtració?. Però, no solament això, tot el govern de Rajoy és còmplice d'una operació que tenia l'objectiu d'interferir en la voluntat política dels catalans. Per això, lluny de girar full, més que mai cal preguntar-se ben alt: ALGÚ PENSA DIMITIR??

I ara sóc jo qui fa la Pregunta núm 3: en la seguretat més absoluta de que aquesta guerra bruta per part de la maquinària corrupta de l'estat, va influir de manera definitiva en el resultat de les darreres eleccions, i va perjudicar clarament les aspiracions del candidat senyor Mas, qui de no haver estat per la campanya de desprestigi i infàmia que va sofrir, probablemente hagués millorat substancialment els resultats de les eleccions, o potser hagués aconseguit fins i tot la majoria absoluta. Davant d'aquesta realitat tan escandalosa, pregunto altre cop, perquè no s'invaliden aquestes eleccions i les tornem a plantejar??, un cop aclarits els tripijocs de la maquinària estatal, de les mentides i les injuries de la premsa mediàtica madrilenya, i veuríem com surt a la llum una realitat diferent?.

I encara regirant el diari esmentat, en la columna de Sebastià Alzamora, que no té desperdici, parla de L'"esfondrament del sistema", comentant els casos de corrupció de Díaz Ferrán i altres perles semblants, que va arribar a dir "que s'ha de treballar més i cobrar menys"... i que es fotin (o que se jodan que va dir aquella A,Fabra). Això sí: per molt que es foti, el personal continua tenint ulls i orelles. I així veu i escolta com, mentre l'atur segueix augmentant i les pensions es congelen, mentre es decreta una amnistia fiscal per a grans defraudadors, i la pressió fiscal augmenta implacablement sobre les classes mitjanes, mentre es comprova que totes i cadascuna de les promeses electorals del govern eren un cúmul de mentides divulgades a consciència i amb traïdoria, mentre passa tot això, va emergint dia rere dia la lletja realitat d'una elit dirigent (banquers, polítics, grans empresaris, prohoms d'institucions públiques i privades) insuportablement podrida i abocada durant anys i panys al lladrocini i la cleptocràcia...!!!

Cas Palau, cas Mercuri, cas Creuer, cas Over Marketing, cas Gürtel, cas Palma Arena, cas Pretòria, i cas els Collons (del cèrvol al cap), i tot el que vostès vulguin. Cas rera cas ens aboquen a la darrera casuística: la de la indignació, la desafecció i qui sap si aviat, vist el darrer escàndol amb la llei Wert, la de la desobediència i insubmissió.

Si mirem atentament els milers de piulades que cada dia apareixen al Twitter, ens adonarem del descontentament general i de les moltes veritats que s'hi diuen, com aquestes: "En tot procés d'emancipació arriba un moment crític en què es produeix un allau de desconnexions d'entitats i institucions. A Catalunya ja hi som" J.Huguet;  "La reacció a l'atac de Wert no ha de ser el retorn al catalanisme de resistència, sinó una raó més per avançar cap a l'independentisme resolutiu" C.Noguera

Per això tots tenim pressa, molta pressa, per a afegir-nos a l'Operació sortida... no la d'aquest pont constitucional, no... sinó a la que ens descriu el dibuixant.... Som-hi...!!!


* * *





dimarts, 4 de desembre del 2012

Una altra estocada del govern contra Catalunya...


Total insubmissió i menyspreu davant d'unes lleis injustes...

Com va dir en Thomas Jefferson: 
"Si una llei és injusta, un home no només té dret a desobeir-la, sinó que s'ha de comprometre a fer-ho".

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin