dilluns, 24 de juny del 2013

Els premis Versatile...

Els premis Versatile són una iniciativa blogaire, dedicada, com els Liebster, a reconèixer i fer difusió de la feina que des de tots els àmbits imaginables es fan en el món dels blogs. L'amic Rafa, responsable del magnífic bloc "Senderisme en transport públic" és qui ha ideat aquests premis, i a través d'un bon amic meu, a qui també se li ha concedit el premi, el Blog Xino Xano. Excursions per a no excursionistes: http://xinoxanocaminades.blogspot.com/ ha tingut el detall de pensar en mi a l'hora de concedir les seves mencions. Des d'aquí li vull donar també les gràcies.
 
Ara em toca a mi premiar altres blogs dels que jo considero interessants, i també em limitaré a concedir-ne algún més, sis en total, en comptes dels quinze proposats -que potser seria un pèl excessiu-. 


Els meus blocs triats són:

1. La lectora corrent: 
http://lectoracorrent.blogspot.com/
Un bloc de caire bàsicament científic però en el qual l'autora ens explica sovint temes apassionants i també sovint curiosos i divertits. Us encantarà la seva lectura.

2. Xiruquero-kumbaià:
http://xiruquero-kumbaia.blogspot.com.es/
Aquest és un blog esplèndid d'un home original i poètic. Ell mateix es defineix així: 
Els Xiruquero-Kumbaià som una subespècie de l’”Homo Excursionistae” que es va desenvolupar la dècada dels seixantes i va tenir una gran expansió en la dècada següent. Actualment en quedem alguns exemplars que deambulem, esmaperduts, a l’espera d’una extinció lenta, però segura.

3. Totxanes, totxos i maons: 
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/37
Un bloc dels més antics a la xarxa d'internet (aviat farà 10 anys la seva presència a la Blogosfera), d'un home d'una gran capacitat literària i d'anàlisi de la realitat present que amb una gran regularitat i constància ens va comentat el dia a dia del nostre món intel·lectual i polític alhora. Molt recomanable.

4. Lectures de l'espolsada: 
http://lespolsadallibres.blogspot.com
Una particular i molt recomanable llibreria de Les Franqueses del Vallès que amb molta regularitat ens va informant de les novetats literàries que van apareixent al nostre país. Una iniciativa encomiable.

5. Des de la Mediterrània: 
http://desdelamediterrania.cat
Es tracta d'un Blog col·lectiu en el que més d'una trentena de col·laboradors van enriquint dia a dia el seu contingut d'allò més variat, atèsa la diferent procedència de cada un dels seus col·laboradors. Molta informació i molt interessant

6. Viatge a l'Orient: 
http://contesillegendes.wordpress.com
Contes, llegendes, viatges i tradicions d'Àsia. L'amic Eduard B. manté aquest interessant i una mica exòtic blog que s'enriqueix dia a dia amb contes i tradicions de l'Orient. Ell un viatger infatigable que ha fet de l'Orient, els seus contes i les seves llegendes, una de les seves passions més profundes.

* * * 

dilluns, 17 de juny del 2013

L'assalt al Penyal d'Ifac... (06)


Tots els dies de la nostra estada a Calp teníem davant nostre l'imponent imatge de la roca que forma el Penyal d'Ifac.

El temps no ens va acompanyar gaire, però les previsions per l'últim dia 1 de maig, eren bones i volíem aprofitar per plantejar-nos la pujada al Penyal.

Però, oh desgràcia, quan preparàvem la motxilla amb les quatre coses necessàries per una curta ascensió... aigua, gorra, crema pel sol, anorak prim, etc. ... me n'adono que el més important, les sabates de muntanya, me les havia deixat a casa a Barcelona...!!

Portava unes vambes de passeig amb una sola llisa i fineta, i vaig pensar que la deficiència de l'equipament miraria de compensar-la amb la meva experiència de muntanya i la meva prudència.

Així que marxem d'horeta amb un objectiu ben definit, assolir el cim del Penyal... bé, en principi jo sol, ja que la Marta ja no s'ho plantejava de bon principi, però si que tenia la intenció d'arribar almenys fins al túnel que forada la roca i permet iniciar el tram de camí de muntanya per l'altre costat de l'espadat.
Fins al peu del túnel, la pujada està organitzada en suaus ziga-zagues i ben empedrat i també amb una barana protectora, ja que tot aquest sector està protegit i declarat com a Parc natural.
 (costat oest, platges Arenal-Bol, Morelló i Cantal Roig)

(costat est, platja de la Fossa)

A mesura que anem pujant, a partir del Centre d'interpretació, la panoràmica sobre Calp i les seves platges i el port, és esplèndida. Ens acompanyen contínuament els xiscles penetrants de les gavines que podem veure i retratar a cada revolt del camí, ja que tota aquella zona és zona de cria dels gavians.

Arribem a l'entrada del túnel, de 50 metres de llarg, que fou excavat l'any 1918, i que dóna accés a la cara nord-est, i comprovem que la roca està super gastada pel pas de la gent. No hi ha il·luminació i el terra és molt irregular, i per això s'han situat al llarg del seu recorregut
dues cordes que permeten creuar-lo amb més seguretat, però un cop acostumats a la fosca ja s'intueix al fons el forat de sortida per on entra una mica de claror. Afortunadament el passamà de corda que hi ha a banda i banda fa més fàcil el trànsit i evita que en una ensopegada puguis anar per terra 
Arribats a l'altre extrem s'obre una ampla visió i panorama damunt l'espadat i el mar. Hi ha un petit mirador que ens ofereix una bona panoràmica i en dies clars es pot albirar fins i tot l'illa d'Eivissa. 
Just a la dreta del mirador comença el camí de muntanya que porta fins al cim, també equipat en algun tros amb passamans de corda pels trams més difícils o delicats.
En els cartells ja s'adverteix que a partir d'aquí hi ha un cert risc, i s'aconsella no continuar amb criatures petites o sense el calçat adequat... per la qual cosa em sento molt advertit.

La Marta ja diu decididament que ella es planta aquí mateix, i jo més agossarat, intento una aproximació al terreny malgrat no anar massa ben calçat. Li asseguro a la M. que seré prudent i que malgrat la meva experiència de muntanya, si ho veig complicat no m'arriscaré.

El primer tram equipat amb cordes que trobo, just a uns 50 metres de la sortida del túnel, ja hem fa constatar que allò pot ser força complicat. El camí passa per damunt d'unes roques molt llises, amb una textura com de marbre, i sumament gastades i erosionades pel pas de la gent, que fa que sigui molt fàcil de relliscar, cosa que comprovo ràpidament en aquest primer tram on, gràcies a les cordes, vas trampejant amb seguretat sense precipitar-te a l'abisme... Segueixo uns metres més i comprovo que el terreny és realment abrupte, molt pedregós i ple de roques desgastades que conviden a la patinada. Jo amb les vambes que porto no vaig gens segur i penso que patiré, que m'esposo a alguna relliscada seriosa, per tant, quan porto fets uns 100 ó 200 metres de camí, decideixo abandonar i girar cua, això sí amb molt de sentiment, perquè em feia molta il·lusió coronar aquest penyal tant emblemàtic, però en aquest cas s'imposa la prudència.

Precisament quan ja torno em trobo de cara a dos xicots joves que pugen amb empenta i els pregunto si el camí continúa difícil, i la seva resposta és: "hombre sí, està jodido..." i a més em miren les sabates, em miren a mi amb la cara de iaio que començo a tenir, i amb una mica d'ironia i un punt de compassió em diuen: "si, y además con ese calzado mejor que no lo pruebe...". Gràcies nois per la sinceritat.

Retorno al punt de partida on m'espera encara la M. alleujada en veure la meva renúncia, i tornem a passar el túnel per emprendre la baixada. Aprofitant per tornar a contemplar la magnífica panoràmica de Calp amb les seves platges.

Després de la frustrada temptativa d'assolir el penyal, i amb una certa sensació de fracàs, i empipat amb mi mateix per haver tingut l'oblit de no agafar el calçat adequat per l'ocasió, intento positivar la situació i a mesura que anem baixant contemplant les magnífiques platges als nostres peus, decidim acabar d'aprofitar el matí gaudint del sol i del mar.

Anem a l'hotel a canviar-nos i cap a la platja a prendre el sol. Fa un dia radiant però també fa un airet fresquet. L'aigua del mar està neta i transparent i, com és habitual en mi, no em puc estar d'anar-me a remullar. Així que sense pensar-ho dues vegades... pataxap...!!! a dins l'aigua.
La sensació és brutal. L'aigua està geladíssima, si fa o no fa com un llac de pirineu, on a vegades m'he ficat... Surto de pressa, m'aixugo, i seguim una estona més prenent el sol.

Era el dia 1 de maig, dia festiu, i l'últim de la nostra estada a Calp. Vam decidir, doncs, d'anar a fer el comiat a algun dels molts restaurants del port a fer un bon arròs. El menjar de l'hotel, en règim d'Imserso, no és cap meravella, i per això ens vam voler regalar menjant un dels plats típics de la zona, el que ells anomenen "arròs de senyoret"... que vol dir que tots els complements de l'arròs estan ja ben peladets, gambes, musclos, petxines, etc., no hi ha ni una sola closca, res de res. És un gust menjar-ho sense haver de treure ni de pelar res... per això té aquest nom tant adequat, de senyoret...!!!

Vam anar d'hora a dinar i quan ja sortíem ben dinats del restaurant de la Confraria de pescadors, ens va sorprendre molt veure com totes les marisqueries de la zona estaven a tope. Ens va venir deseguida al cap un pensament, ¿on està la crisi que pateix el país?... les mariscades no són barates precisament, i tot era ben ple. Es allò del "carpe diem"..., o allò que també diem en català: "mengem, mengem, que demà morirem !!". Contradiccions del nostre temps.

Per caminar una mica després de dinar vam anar fins al bonic passeig marítim que hi ha a sota mateix del penyal, i vam fer les darreres fotos del dia.




 (un cormorans prenent el sol)
  (a l'horitzó treuen el cap els "monstres" de Benidorm...)


(Adéu penyal, adéu Calp)

Encara vam tenir temps al caient de la tarda per caminar una estona per la platja i el passeig a prop de l'hotel, molt animat i ple d'estrangers i també de passejants del país, tothom aprofitant el pont del 1er. de maig.

Demà al matí, carretera i manta i per endavant 490 kms. de carretera,
fins arribar a Barcelona. 

* * *
  • ara sí, aquí acaba definitivament la crònica de la nostra estada a Calp.

dissabte, 15 de juny del 2013

Les Cançons que van canviar el món

Ahir, divendres 14 de juny de 2013, la Coral ESPÍGOL va culminar un dels seus projectes extraordinaris, oferint un concert al CAT (Centre Artesà Tradicionarius) de Gràcia.

Fruit del treball de tot un curs, i amb una idea original i guió del seu director, en Quim Manyós i Balanzó, ahir vam interpretar una sèrie de 15 cançons que, com diem en el programa del concert, van ser "Cançons que van canviar la nostra vida".

"Parlem d'una època que va ser nostra. La primavera de la nostra vida. Els joves dels 60 i 70 despertàvem a ritme de cançons del llarg son gris i trist dels nostres pares. D'arreu ens arribaven veus que encara no coneixíem, amb idees trencadores, amb il·lusions de canvi de ritme i colors que encomanaven felicitat i feien somiar un món nou.

El món estava canviant a occident, i a Catalunya l'onada va arribar amb força. Des de França, Estats Units, Anglaterra i Sud-amèrica ens arribaven idees, sentiments i conceptes que esdevindrien ideals i models a seguir. Quantes cançons ens han fet sentir aquests ideals i ens han acostat a altres pobles i a realitats universals.

Quantes cançons que es van traduir al català ara podríem considerar com a música popular a casa nostra. Cançons que van canviar el món. El moviment de la Nova Cançó és fill i alhora part activa d'aquest procés de canvi...

El concert d'ahir volia ser un petit homenatge a aquella època que vam viure intensament, amb la ingenuïtat i la força de la joventud". (Quim Manyós)

Ha estat un esforç molt intens de la coral, en especial del seu director i també de tots nosaltres, per adaptar-nos als ritmes i les cadències, als sentiments i els contextos de l'època que cada una de les cançons portava implícitament en la seva lletra i en l'esperit que les va inspirar.

Les circumstàncies de la vida han fet coincidir que una de les belles cançons que vam interpretar fou "Le temps de vivre" de l'enyorat Georges Moustaki, mort recentment, a qui li vam rendir un petit homentage en forma de llarg aplaudiment en sortir la seva foto a la pantalla.
Un treball de més d'un any i de tot un curs que ahir vam poder oferir a tota la gent que va omplir el local del CAT per venir a escoltar-nos.

Una altre de les cançons entranyables també va ser aquesta de "Te recuerdo Amanda" del malograt Víctor Jara.
Us poso també un parell d'exemples de les cançons que vam interpretar, gràcies als bons oficis de la Marta, companya infatigable, que ens acompanya sempre en els concerts i que gràcies a les seves fotos i filmacions, anem deixant constància gràfica del nostre treball.

En primer lloc la cançó de Carole King, "You've got a friend".



I a continuació la bonica cançó de Roberta Flack, "Killing me softly with his song", que fins i tot a alguns de nosaltres ens va servir de fons i de "Leitmotiv" per enamorar-se tot escoltant aquesta bella melodia...


Finalment aquí teniu el programa complet de les 15 cançons que vam interpretar





Afegint-hi una cloenda final amb la famosa cançó de Bob Dylan, "Escolta-ho en el vent", cantada i corejada també per tot el públic assistent...

* * *


LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin