dijous, 25 de febrer del 2016

NOVÈ Aniversari...!!

Avui 25 de febrer, és la data d'aquell llunyà dia de febrer del 2007 en què vaig decidir embrancar-me en l'aventura de fer un Blog a internet. Ha plogut molt des d'aquell dia i també hi ha hagut sequeres, i moltes, moltíssimes altres coses.

Sempre quan arriba aquesta data tens ganes de fer una mica de resum o estadística, però que sovint resulten avorrides o poc interessants per aquells que les poden llegir. Només interessen, potser, al mateix autor del blog per veure com han anat succeint els esdeveniments.

Sí que és veritat que alguna dada sempre fa goig de comentar, i les d'aquest any seran breus però significatives. Fins al dia d'avui he publicat 615 apunts (posts) al blog, i el blog ha rebut 116.566 visites de gent interessada: un promig de 15.000 visites l'any, i de 1.215 visites al mes. No sé si són moltes o poques, per a mi més que suficients i satisfactòries.

Per això aquest any he pensat que una bona idea era la de proporcionar tots els enllaços a les entrades o apunts que he anat fent cada un dels 8 anys anteriors i puntualment, per commemorar l'aniversari. Pot ser una experiència curiosa i fins i tot distreta veure com els he anat celebrant cada un d'ells.
Si us animeu, aquí sota teniu tots els links...
  • 1er. - http://sorrobloc.blogspot.com.es/2008/02/primer-aniversari-del-sorrobloc.html
  • 2n. - http://sorrobloc.blogspot.com.es/2009/02/segon-aniversari-dos-anys-democions.html
  • 3er. - http://sorrobloc.blogspot.com.es/2010/02/3er-aniversari-daquest-blog.html
  • 4rt. - http://sorrobloc.blogspot.com.es/2011/02/tempus-fugit.html
  • 5è. - http://sorrobloc.blogspot.com.es/2012/02/5-anys-de-blog-50-anys-damistat-i.html
  • 6è. - http://sorrobloc.blogspot.com.es/2013/02/un-nou-aniversari-i-van-sis.html
  • 7è. - http://sorrobloc.blogspot.com.es/2014/03/tot-un-mes-en-blanc.html
  • 8è. - http://sorrobloc.blogspot.com.es/2015/02/anem-acumulant-aniversaris-i-ja-en-son.html
- - - - - - - - - - - - - - - - - 
Si heu tingut la paciència d'anar obrint tots aquests links, segur que us haureu distret una bona estona...
Us ho agraeixo a tots sincerament, i us envio una forta abraçada...!!!


Tal com tenim el panorama polític, crec que val la pena que ens anem encoratjant i preparant per la victòria final...!!

* * *

diumenge, 14 de febrer del 2016

BILBAO, l'art i el carnaval... (03)

Avui és dissabte, darrer dia de la nostra estada a Bilbao.

Coincideix amb el dissabte de carnaval i ja es preveu que la ciutat pot estar una mica embogida avui, per això decidim que el matí ens el predrem amb calma i tranquilitat, i res millor que anar a gaudir d'aquelles coses que omplen l'esperit i el pacifiquen.

Anirem a conèixer el Museo de Bellas Artes, del que tenim molt bones referències.

Amb el metro ens traslladem fins la plaça de Moyua, i a través del carrer Elcano arribem a les magnífiques i noves instal·lacions del museu. 

L'origen de l'actual museu se situa en el primer Museo que es va crear l'any 1908, i es va inaugurar el 1914 amb un fons artístic llegat per l'empresari i filantrop Laureano de Jado.

Aquest primer museu de Bellas Artes es va fusionar en 1939 amb el Museo de Arte Moderno fundat el 1924. La institució resultant va obrir les portes de la seva seu actual el 1945, en un edifici de línies neoclàssiques vagament inspirat en el Museu del Prado, combinant la pedra i el maó vermell. Va ser projectat pels arquitectes Fernando Urrutia i Gonzalo Cárdenas, i el 1962 va ser declarat Monument Nacional.

L'edific de nova planta es va situar al costat del parc de Doña Casilda de Iturrizar, un dels grans pulmons verds de la ciutat.
L'any 1970 es va afegir l'edifici modern, una construcció de línia minimalista i materials moderns com metall i vidre, influïda per l'arquitectura de Mies van der Rohe. L'ampliació va ser un projecte dels arquitectes Álvaro Líban i Ricardo Beascoa.
(Crist romànic d'origen català)
La col·lecció del Museo de Bellas Artes de Bilbao reuneix a prop de 10.000 peces, entre pintures, escultures, obres sobre paper i arts aplicades, en un destacat conjunt patrimonial que comprén una cronologia des del segle XIII fins a l'actualitat. 




Conserva exemples rellevants d'art antic, modern i contemporani, i te un interès especial la pintura de les escoles espanyoles i flamenca, 
(el rapte d'Europa)


(tres obres del Greco)
(Sant Pere en llàgrimes, de Murillo)











així com també la presència d'artistes vascos. La seva col·lecció permanent es cataloga també com la més completa en quant a escultura i pintura d'autors vascos.
























































El museu s'estructura en un conjunt de sales, 33 en total, on s'agrupen les obres per temàtica i èpoques: Romànic i Gòtic; Renaixement i Manierisme; Barroc; Rococó i Neoclasicisme; Romanticisme, Realisme i Impressionisme; Artistes Vascos, Art contemporani. I finalment una sala per les exposicions temporals.

Un recorregut essencial per les sales del museu inclou obres singulars d'artistes tant diversos com: Bermejo, Cranach, Gossart, Benson, Mandijn, Vredeman de Vries, De Vos, Moro, Sánchez Coello, El Greco, Pourbus, Gentileschi, Ribera, Zurbaran, Van Dyck, Murillo, Arellano, Meléndez, Bellotto, Goya, Paret, Villaamil, Ribot, Zamacois, Madrazo, Gauguin, Cassart, Sorolla, Guiard, Iturrino, Ensor, Regoyos, Romero de Torres, Zuloaga, Sunyer, Arteta, Gutiérrez Solana, Vázquez Díaz, Lipchitz, Delaunay, González, Gargallo, Bacon, Palazuelo, Oteiza, Appel, Chillida, Caro, Millares, Tàpies, Saura, Lüpertz, Kitaj, Blake, Arroyo y Barceló, entre otros...

En definitiva, un bany d'obres d'art molt interessant...

Si voleu més informació actualitzada, podeu consultar la Web oficial del Museu: http://www.museobilbao.com
* * *
Acabada la visita al museu, i aprofitant el dia esplèndid de sol i vent que ens feia, vam arribar-nos a tocar de la Ria per conèixer l'edifici del Palacio de Congresos y de la Música, també anomenat Palacio Euskalduna, un edifici enorme que com un vaixell sembla voler navegar per les aigües properes de la ria de Bilbao. 

És obra de Federico Soriano i Dolores Palacios. La seva inauguració va suposar la culminació d'un dels primers projectes arquitectònics de la regeneració urbanística del modern Bilbao.

Un mica més enllà de l'espectacular pont Euskalduna, trobem el Museu Marítim, ubicat en la zona portuària que encara conserva una de les grans grues que treballaven en els molls per la càrrega i descàrrega de materials, 

i també veiem les dues zones com a dics secs per la reparació dels vaixells.

Sortint de la zona portuària, pugem fins a la plaça del Sagrat Cor, que connecta amb la Gran Via i amb l'avinguda de Sabino de Arana que agafem en direcció a la parada del metro tot passant per davant dels Jardins de la Casa de Misericòrdia i l'estadi de Sant Mamés "La Catedral", la seu de l'Athletic Club de futbol.

La passejada matinal ha estat intensa i interessant i ara toca anar a dinar. Agafem el metro a la parada de Sant Mamés i ens dirigim altre cop al Casco Viejo. En arribar, aquí ja trobem tota l'animació del carnaval pels carrers. Multitud de gent amb les disfresses més variades i variopintes que us pugueu imaginar. 

Encara per fer temps per dinar visitem el mercat i en entrar ens sorpren que en la primera planta gairebé tot són bars on se serveixen "pintxos" i beguda. Hi ha una multitud espectacular... 

Donem un tomb per alguns dels carrers de les Siete Calles, i seguint la recomanació de la guia que portem, ens instal·lem en un dels establiments del carrer "Jardines", el bar Berton.

Evidentment altre cop tastem els "pintxos" diversos i unes copes del fresquet vi "txakolí". L'ambient que és respira és carnavalesc total i en un moment apareix una "batukada" sorollosa de nois negres, africans segurament, imposant el seu ritme i alegria... (vegeu)

Sortim del local després d'haver tastat les especialitats bilbaïnes i ens dirigim cap a la Plaza Nueva a prendre un cafetó. Allà l'ambient continua essent espectacular i sinó jutgeu vosaltres mateixos veient aquest parell d'imatges.

La senyorassa amb el clavell vermell al cap és ni més ni menys que el cambrer que servia les taules a una família que anaven tots vestits de pallassos...
Un autèntic festival... És el carnaval a Bilbao.

Després del descans encara vam tenir l'humor d'arribar-nos fins al davant de l'Ajuntament per immortalitzar-lo en una fotografia, i tot seguit vam agafar el metro i ens vam dirigir a l'hotel a descansar una estona.

Encara a mitja tarda vam sortir a estirar les cames i vam pujar a conèixer el santuari Basílica de Ntra. Sra. de Begoña. 

(la imatge de la M.de D. de Begoña)
Afortunadament la teníem a cinc minuts de l'hotel...

Finalment volia fer un apunt sobre el paviment dels carrers, la famosa "baldosa bilbaína". Són l'emblema de Bilbao, i el seu disseny respon a les necessitats d'un clima plujós i per evitar relliscades. La nota curiosa és que sembla van ser inspirades en els panots de Barcelona !!! 
Vegeu la comparativa.
(la baldosa bilbaína)
 


(el panot de Barcelona)













* * *
  • La crònica de l'estada a Bilbao acaba definitivament aqui.

dimecres, 10 de febrer del 2016

BILBAO, modernitat i antiguitat en un sol dia... (02)

El segon dia de la nostra estada a Bilbao vam decidir aprofitar-lo al màxim.
Per això de bon matí ens vam enfilar fins al turó d'Artxanda, on des del seu mirador es té un magnífic panorama de tota la zona.

La visió des d'aquí dalt explica a la perfecció el perquè a la ciutat se l'anomena "el Botxo", que no és altra cosa que un clot encaixonat entre muntanyes, i com el creixement urbà ha obligat a extendre's pels vessants dels turons circundants sense massa ordre ni concert.
La impressió que es té de tot el conjunt és el d'una ciutat i un urbanisme força caòtic.

Després de gaudir de les bones vistes i fer unes fotos baixem ràpidament cap a la ciutat amb l'objectiu primer de visitar el museu Guggenheim que des d'aquí el veiem als nostres peus.
I també destaca la moderníssima i altíssima torre que recentment ha aixecat la companyia d'Iberdrola i que segurament haurem finançat tots nosaltres, trinco, trinco, pagant els nostres rebuts de la llum...!!

Abans d'entrar a l'interior del museu farem una volta per l'exterior per veure les diferents prespectives que aquest original edifici ens ofereix. 
I també podrem veure les diferents escultures que hi ha al voltant, 
com el gos ple de flors, o la inquietant aranya, 



I també, molt especialment, poder apreciar la textura i la brillantor de la coberta amb escames de titani que el fan lluir amb la llum del sol esplèndid que fa avui.


 Guggenheim és el principal reclam de la ciutat i la imatge més universal de la capital biscaïna. El responsable d'haver col·locat a Bilbao en el mapa mundial de ciutats turístiques és aquest edifici trencador que s'aixeca a la riba de la ria del Nervión.
El seu contingut és una síntesi de l'art d'avantguarda, però tot el que el Guggenheim ofereix supera a alló que s'entén com a museu. El museu depèn de la fundació Solomon Guggenheim, i va ser inaugurat l'octubre de 1997.

El projecte es basava en utilitzar la cultura i el turisme com a motor de l'economia en un moment en el que les indústries tradicionals de Biscaia havien deixat d'existir. Es va contractar un arquitecte de prestigi, Frank Gehry, per projectar un edifici que hauria de ser el primer reclam del museu. Un conjunt complex i agosarat que no deixa indiferent a ningú. Es pot dir sense cap mena de dubte que el Guggenheim és la icona definitiva de Bilbao.
Un cop dins de l'edifici el que més ens sorprèn és la complicada estructura interna de ferros i vidres que li dónen una lluminositat extraordinària. Voltem amunt i avall visitant algunes de les exposicions que hi ha actualment instal·lades, 
























i ens impressiona de manera singular l'exposició permanent "La matèria del temps" de Richard Serra, que ocupa una nau immensa de l'edifici, amb els seus enormes volums de ferro i acer.



També ens va agradar molt l'altra exposició temporal 
"Making Africa" - Un continente de diseño contemporàneo". 

(mostra treballs pertanyents a un ventall divers de camps creatius: diseny d'objectes i mobiliari, arts gràfiques, il·lustració, moda, arquitectura, urbanisme, art, artesania, cinema, fotografia, a més d'altres enfocaments digitals y analògics). 
Realment sorprenent.


I també aquest petit complement tant original en una de les terrasses exteriors format per unes enormes tulipes d'acer amb aquests colors brillants.

Acabada la visita del museu, i un xic fatigats per les hores que portem caminant per l'interior i per l'exterior, decidim donar-nos un descans i anar cap al centre del Casco viejo, per tastar ja els tant famosos "pintxos" bilbains, i creiem que un dels millors llocs per fer-ho serà al famós Café Bilbao a la Plaza Nueva
I evidentment, no ens van decebre. És un lloc emblemàtic i històric de la ciutat, amb un servei amable i eficient, i uns "pintxos" molt bons i recomanables. El café, però, el vam anar a prendre a una terrassa de la Plaza Nueva tot prenent el solet suau d'hivern i descansant. 
La tarda encara ens reservava aventures emocionants...
* *
Ens dirigim ara a conèixer un altre dels monuments emblemàtics de la zona, el famós Pont penjant de nom "Puente Vizcaya". Per això agafem el metro L2 a Casco Viejo per arribar després de 15 parades a la població de Portugalete, a la riva esquerra del Nervión.
 Aquesta sorprenent estructura és una obra d'enginyeria amb més de 100 anys d'història. El projecte de construcció del pont data del gener de 1888, i dos anys més tard, el 10 d'abril de 1890, s'inicien les obres del que serà el primer "pont-transbordador", el més antic del món..!!


El projecte és obra d'Alberto de Palacio amb qui col·laborarà Ferdinand Arnodin. La inauguració oficial fou el juliol de 1893. Des d'aquella data, per mitjà de la "barquilla" que penja de l'estructura del pont, aproximadament uns 650 milions de persones l'han utilitzat per creuar la ria d'una població a l'altra, de Portugalete a les Arenas de Getxo, o a l'inrevés. La distància recorreguda per aquest vehicle hauria donat ja 31 voltes a la terra.

(la "barquilla" suspesa pels cables damunt la Ria)
El 31 de juliol de 2006 va ser declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

Nosaltres vam voler fer l'experiència de pujar per un dels pilars i baixar per l'altre, i així poder trepitjar la passarel·la del Pont penjat, que és un mirador immillorable per a gaudir de les més increïbles vistes panoràmiques: el marge dret i esquerra de la Ria amb el port de Bilbao i la Badia de l'Abra al fons, els ports esportius i les platges. És un passeig de 160 metres, suspès a 50 metres d'alçada damunt la ria, amb molta i interessant informació en uns panells en quatre idiomes. S'hi accedeix en dos moderns ascensors panoràmics.
Una experiència recomanable i que val la pena conèixer (vegeu el video).
(us recomano que quan acabeu de veure el video, mireu el següent que apareix en finalitzar el meu, que és un "Informe semanal" de Tve, i dóna una visió històrica molt interessant)

També vam poder utilitzar la "barquilla" aquest artefacte que és una mena d'autobús. Un servei públic que trasllada en pocs minuts persones i vehicles d'un costat a l'altre amb una suavitat total. Funciona 365 dies l'any, i les 24 hores del dia.

Acabada l'experiència vam relaxar-nos, aprofitant la magnífica tarda que ens feia, tot passejant per aquest bonic passeig de la població de les Arenas de Guetxo, fins arribar a l'extrem del seu port. Una delícia.



El 1877, Evaristo de Churruca y Brunet es fa càrrec de les obres de construcció del port exterior de Bilbao i de la canalització del riu Nervión.
  


(la platja de les Arenas de Guetxo)

* * *

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin