divendres, 27 de maig de 2016

El debat PENDENT que ningú s'atreveix a plantejar...

Aquests darrers dies s'han viscut grans tensions al barri de Gràcia a causa del problema pel desallotjament del local ocupat.
Hi ha qui critica i molt, l'actuació dels mossos, hi ha qui critica l'ajuntament, hi ha qui està d'acord amb els veins, hi ha qui critica els okupes, hi ha qui no està d'acord amb ningú, i tothom diu que és totalment intolerable l'actuació dels grups violents NO identificats...!!

I aquí crec jo està el "quid" de la qüestió. El gran DEBAT PENDENT...

Qui són aquests grups violents?. Qui són aquests grups de joves encaputxats i emmascarats?
Qui els financia?. Qui els organitza?...
Realment algún responsable de l'ordre al nostre país sap qui són i els té més o menys controlats?... Si és així, perquè no se'ls deté i se'ls posa a disposició de la justícia i que així puguin passar una bona temporada a l'ombra, a veure si es calmen i els passen les ganes d'anar trencant vidres i mobliari urbà a cada actuació.
Si no se'ls identifica i no se'ls deté, o bé és per impericia policial, o bé hi ha altres tipus d'interesos amagats?... Es que potser alguns elements són fills de gent important? que no interessa desvetllar?... o fins i tot, potser hi ha algun fill de polítics actuals o no actuals, o fins i tot fills de policies o algun infiltrat del cos ??..
Fins a quin punt aquí darrera hi ha una trama amagada de boicot a tot el procès català, fomentat per forces estatals?. Hi ha un interès de fer passar Catalunya per un país violent, associar el Procès català actual amb un procès violent per fer-lo abortar?... Carregar-se el prestigi dels mossos d'esquadra, etc. etc. I mil i una preguntes mes.


Fins que aquest debat no es plantegi amb "llum i taquígrafs" i amb tots els elements implicats damunt la taula, estem perdent el temps miserablement llençant-nos acusacions uns damunt dels altres sense arribar a cap solució.

Demano una mica de VALENTIA senyors...!! per abordar les qüestions fonamentals sense por i sense misteris. Altrament tots comencem a pensar que hi ha moltes mans negres i moltes maniobres ocultes que no es destapen per por o per covardia. I els partits polítics, mentrestant, xiulant i mirant cap altres costats, barallant-se com a infants immadurs en un pati d'escola.

Així acabarem portant el país pel pedregar... Es realment això el que volíem després de tantes fantàstiques manifestacions els 11 de setembre ?. 
Comencem a estar realment preocupats i decebuts. 

* * *

divendres, 20 de maig de 2016

Finalment hi haurà estelada...!!!


"No us equivoqueu: tenen por de l’estelada. Per això la prohibeixen a la final de Copa i per això intensifiquen el conflicte. La bandera estelada per ella sola és un manifest. Un manifest viu a cada balcó i a cada samarreta, a cada pell tatuada i a cada cartell, a cada pal allà on oneja.

L’estelada és un símbol simple, un símbol senzill, un símbol amable. Però és també un símbol potent. I la seua popularització és una de les claus del triomf de l’independentisme.


És això, la normalitat amb què el nostre país ha assumit el símbol de la rebel·lió, que els preocupa i els fa por. No per la bandera, sinó per l’efecte que aquella bandera causa en qui l’enarbora. Algú pot pensar que sembla mentida que un simple tros de drap els puga fer tremolar tant. Però no és ben bé això. Tremolen perquè saben què significa aquell estel sobre les barres: és el seu pitjor malson. I sobretot tremolen perquè cada nova estelada al vent anuncia que se’ls acosta la derrota" - (Vicent Partal, dixit)


* * *

dimecres, 18 de maig de 2016

Museu Americà d'Història Natural + Central Park... (02) - (estil Murakami M-S.01)

(M-S.01) - aquesta crònica és la primera que redacto seguint l'estil Murakami-Sorrobloc, tal com plantejava en el post anterior a aquest. El proper M-S.02, parlarà d'Alemanya, Dresden.
* * *

Després del dinar d'aquest primer dia a Nova York, ens dirigim a visitar l'American Museum of Natural History, considerat un dels millors museus del món en la seva especialitat.

 Conté una impressionant col·lecció de fòssils de dinosaures i uns diorames espectaculars representant els principals hàbitats de la fauna africana. 

També conté una interessantíssima col·lecció de minerals i meteorits.
En la seves col·leccions disposa de més de 32 milions d'espècies catalogades.

Es troba situat a Central Park West, a la 8th Avenue, a l'alçada de la W.79th Street.

  
La zona dels "Dinos" fa les delícies especialment dels més joves...
  
I també és especialment important la zona dedicada als minerals, on hi ha una gran abundància i varietat, amb exemplars super espectaculars com aquests...


També són dignes de destacar tota la sèrie de diorames sobre la fauna africana, alguns d'ells d'un gran realisme, fins al punt que algunes criatures, o fins i tot adults que mai havien vist animals salvatges, quedaven embadalits davant els vidres. (veiem alguns exemples)




 





























































































































 





 





 En sortir del Museu, davant del Central Park, vam decidir circular per dins del parc camí de l'Hotel, per descobrir alguns dels seus bonics racons.

Va ser una bona caminada que des del carrer W.79th on s'ubica el Museu, fins el W.53th on teníem l'hotel, ens va permetre veure belles panoràmiques com aquestes... 




 
 
 
Dins el parc hi ha un petit memorial en record d'en John Lenon, 
tot recordant la magnífica cançó "Imagine"
Just a prop d'aquesta cantonada hi ha l'edifici on vivia en John Lenon,
 i on va ser assassinat quan sortia de casa seva.






 
 
 Sortint del parc i camí de l'hotel, tot baixant per la 7th Avenue...
...encara tenim temps de veure l'edifici on s'ubica la famosa sala de concerts
el "Carnegie Hall"


* * *
Acaba aquí el nostre primer dia a New York, en un pròxim capítol seguiré comentant noves impressiones neoyorquines...



diumenge, 15 de maig de 2016

De L'Empire Estate al HARLEM més profund... (01)

En un dels meus darrers apunts del dia 11 d'abril (vegeu aquí), deia que tot ho aniríem comentant amb calma i amb més detall. Em referia a la nostra recent estada a Alemanya... però, des d'aleshores i en poc més d'un mes, aconteixements familiars inesperats i projectes de viatge ja compromesos, ens han portat aquests darrers dies a viatjar fins a Nova York. Ho haureu vist pel darrer post publicat (aquí) el passat divendres 13.


M'he plantejat què fer, doncs, amb tota la informació acumulada i retardada en el temps i penso que aniré fent a l'estil Murakami. 
Si heu llegit la seva obra "Kafka a la platja", recordareu que contínuament va saltant la narració d'una història a l'altra, d'un personatge l'Oshima, a l'altre en Nakata. I això fa que a vegades tinguis ganes de saltar un capítol per continuar llegint el següent i empalmar així amb la història que havies deixat en el capítol anterior... 

Així, doncs, crec que a partir d'ara faré les properes cròniques a l'estil Murakami-Sorrobloc = Una crònica americana, i una crònica europea... intercalades.


* * *
Vista del carrer 53rd, desde l'habitació
La 7th Avenue
Fet aquest preàmbul anem a entrar en matèria, i com que tinc ben vives les impressions del nostre recent viatge als EE.UU. començaré amb les primeres, l'arribada a la ciutat de Nova York, a les 22 pm. hora catalana, que allà eren sis hores menys, les 16 pm. i per tant, calia aprofitar la tarda. Així, un cop deixades les maletes a l'hotel, per cert ben cèntric, (811 7th Avenue, W 53rd Street), ja tenim el primer contacte amb els carrers típics del Midtown.














 



La primera visita la farem a l'Observatori del Empire State building. Amb la sorpresa que per tractar-se d'un dissabte a la tarda, després d'una setmana seguida de pluges, hi havia una cua força important. Aquí van començar les primeres impressions un xic desagradables de com els guardes de seguretat i funcionaris o empleats oficials de tota mena, tracten els turistes, a crits i amb força mala educació.


S'han de passar controls de seguretat per accedir a l'edifici, i les cues serpentegen per diferents sales fins a tal punt que arriba a ser força marejador poder arribar als ascensors que amuntegats com a xais et pugen fins les darreres plantes del gratacels. 
Va ser tant laboriosa l'operació que quan vam arribar a les terrasses superiors ja era totalment de nit, i a més, eren pleníssimes de gent, per tant, el poc que vam poder contemplar enmig d'aquella marea humana, ho podeu veure en les poques fotos que vaig poder fer sense obstacles. Una experiència una mica decebedora per ser la primera a la ciutat.



Sort que l'endemà diumenge la cosa tindria un altre caire més plàcid i més interessant. Ens vam traslladar fins al barri de l'East Harlem, per assitir a un ofici religiós de l'església East Ward Baptist Church, situada al 2011 First Avenue, regentada pel Reverend Dr. Sean P. Gardner. 

Allò va ser una autèntica experiència d'immersió en una altra cultura i en un altre esperit. Els membres de la comunitat es vesteixen molt bé i al seu estil per la celebració i fan força goig. 

Aquell diumenge, a més, celebraven el "Dia de les mares", i la celebració molt sentida i molt cantada, com podreu observar en les fotos i vídeos, també va comptar amb una actuación dels infants de la comunitat, maquillats i vestits de manera especial per l'ocasió.
 Va ser realment entranyable i fins i tot emocionant, veure amb quin fervor i amb quina participació activa s'entreguen a cantar i a picar de mans al ritme que imposa la dona més activa que dirigeix els cants. 
No va ser una actuació el típic cor de Gospel on tots els membres van iguals amb túniques i uniformats, no, aquí va ser la cosa més viva i espontània de la participació basicament de les dones i altres membres de la comunitat, també amb els infants més petits, cantant a ple pulmó. 
 
 Als turistes com nosaltres ens van permetre estar una bona estona participant de la celebració, fins que arribats a un punt ens van convidar amablement a marxar. 
Aleshores vam circular pel barri de Harlem...

 ... i finalment ens vam arribar fins al barri del Bronx. 




Aquí vam poder veure com de força deteriorades estaven les infraestructures ferroviàries, a part de veure també el contrast del magnífic estadi de beisbol dels Yankees que fa pocs anys han construït aquí per dignificar i dinamitzar una mica el barri.
 


 


Realment és un Nova York molt diferent del que veurem en dies posteriors.

Després de dinar en un restaurant del Uptown, al mateix carrer de Broadway, a la tarda aniríem a visitar el Museu Americà de Ciències Naturals ó "American Museum of Natural History", situat davant per davant del magnífic Central Park, que també visitarem.
* * *
Però això ho veurem en un proper capítol... 

  • La crònica americana continuarà aquí...02 (M-S.01)
  •  

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin