dimarts, 28 de març del 2017

"IN MEMORIAM" - de l'estimat germà Albert

 Foto del Nadal de 2015, celebrat a casa nostra

Avui, dimarts 28 de març de 2017, fa just un any de la mort del meu estimat germà Albert, després de lluitar durant cinc anys contra la malaltia del càncer que, malauradament, no va poder vèncer. (vegeu aquí)

Vull recordar-lo aquí i tornar a expressar el sentiment profund que et causa la mort d'un germà. 

Era el meu germà gran i l'únic, per això, quan ja fa anys t'han marxat els pares i marxa també l'únic germà, sembla que els teus referents familiars es van apagant un rere l'altre. 

Sort en tens de l'esposa i dels fills que et donen l'escalf necessari per superar aquests tràngols i moments difícils. I també cal pensar i ajudar, de manera molt especial, a l'esposa que va deixar i als seus fills.

La mort és llei de vida, i tots haurem de morir, però està bé que no oblidem mai aquells que ens han precedit, que ens han donat la vida, i que ens han acompanyat durant anys i molt anys. I que també han configurat i han influït de manera decisiva en la nostra vida, en la nostra manera de ser, de sentir i d'estimar.

Descansa en pau, estimat germà Albert...!!

* * * 

diumenge, 26 de març del 2017

Hem conegut L'ALGARVE portuguès...

L'Algarve és una regió i antiga província més meridional de Portugal continental, amb capital a Faro. Àrea: 4.960 km². Població resident: 405.200 hab. aprox. 
A més de Faro i Portimao, les més importants, destaquen també les poblacions d'Albufeira, Alcoutim, Aljezur, Alvor, Castro Marim, Lagoa, Lagos, Loulé, Monchique, Olhao, Silves, Tavira i Vila Real de Santo António. 
La regió històrica de l'Algarve coincideix amb l'actual districte de Faro.

El territori abans de l'arribada dels romans era habitada pels lusitans. En la reorganització provincial de l'Imperi romà del segle I (a.C), passà a formar la província de Lusitània, que persistí sense grans modificacions administratives entre els segles I (a.C) i VIII (d.C), comprenent l'ocupació romana i visigòtica fins a l'arribada el 713 dels àrabs per intercessió visigòtica. 

Els àrabs denominaren aquesta regió Gharb al-Àndalus, amb breus ocupacions portugueses (Regne de l'Algarve) que posteriorment es fragmentà en diverses taifes després de la caiguda del califat de Còrdova, en què, entre d'altres, es constituí l'emirat d'al-Gharbia fins al 1250, en què l'Algarve fou l'últim territori de Portugal conquerit definitivament als musulmans, regnant Alfons III. Sota ocupació portuguesa, es constituí de nou el Regne de l'Algarve, més honorífic que autònom.

El nom Algarve prové de Gharb al-Àndalus, nom que rebia l'actual Algarve i el Baixo Alentejo durant la dominació musulmana, que significa l'"Àndalus occidental", ja que era la part occidental de l'Àndalus musulmana; aquests territoris avui espanyols i portuguesos eren un destacat bullidor de cultura islàmica, ciència i tecnologia a la Hispània islàmica.

Amb aquest breu context històric, ens hem submergit durant una setmana per aquestes terres, i hem intentat veure el màxim de poblacions i el màxim de natura que el temps ens ha permès.

És una terra fèrtil i esplèndida, amb unes platges impressionants, algunes llarguíssimes, de centenars de metres, i d'altres encaixonades sovint i puntejades de magnífiques formacions geològiques de color ocre-ataronjat, espectaculars.
 Praia d'Alvor, part dreta
Praia de Sao Rafael -Albufeira

En veurem molts més exemples al llarg d'aquests post. 

Nosaltres vam tenir la sort de residir (en hotel) a la vora del poblet d'Alvor, prop de la ciutat de Portimao. I dic la sort, perquè el poble conserva encara el seu encant típic d'un poble de pescadors, amb el seu petit port amb les cases i barraques dels pescadors, i a la riba de la ria que el connecta amb el mar on trobem una magnífica i llarguíssima platja d'un parell de kilòmetres. 

Una altra de les coses interessants que té l'indret, pels qui els agradi caminar, són una mena de circuit de passeres de fusta que per sobre de les zones de dunes estepàries fa un recorregut en forma de vuit d'uns 6 kilòmetres de llargada.
Això et permet gaudir de la vista de la llarguíssima platja i també circular per sobre de les dunes observant la seva fauna i la gran varietat de espècies vegetals.
Per ser que la història de l'Algarve ens remunta a l'època musulmana, vam voler conèixer també algun poble d'interior com és el de Silves potser el més significatiu per haver estat la capital de la província de Al-Gharb, coneguda amb el nom de Xelb
Es té constància que vers el 1053 era una localitat densament poblada on habitaren escriptors, científics i filòsofs. 

Sota l'ombra dels minarets del seu immens castell, el monument islàmic més important de l'Algarve, s'alçaven els molls, banys públics, una sinagoga i una església. El seu declivi començà a mitjans del segle XII, quan el 1242 va caure sota control cristià.

Durant els dies d'estada a la zona vam recórrer una sèrie de pobles i ciutats, vam gaudir de les vistes de les platges, i vam tastar les aigües de l'Atlàntic, gèlides per l'època.

Un dels indrets més impressionants és la zona del Cabo de Sao Vicente i la Ponta de Sagres, amb uns espadats de vertígen, amb unes aigües profundes i algunes platges de somni, sinó em creieu, vegeu aquesta mostra: 


 la praia do Beliche, un paradís a la terra...
o aquesta altra d'aigues transparents...
Cabo de Sao Vicente
Per no fer unes entrades (posts) massa llargues, i per tal de poder mostrar el màxim d'imatges, faré capítols monogràfics del recorregut que vam fer nosaltres, d'esquerra a dreta, d'occident cap a llevant, al llarg de tota la costa de l'Algarve. Així tindrem una visió, no completa, evidentment, però si força exhaustiva de tot el que podem arribar a veure i gaudir a la zona.

* *
Si féssim un esquema del front marítim de l'Algarve, tindríem FARO la capital al centre. 
A l'extrem occidental, el Cabo de Sao Vicente - Sagres - Lagos - Alvor-Portimao - Albufeira - Vilamoura.
A l'extrem oriental, partint de Faro, Olhao - Fuzeta - Tavira - Vila Real de Santo Antonio, i la frontera amb España.

Començarem per el punt on érem residint, Alvor, al centre esquerra de la línia de la costa. Per ser el lloc on vam estar més temps, dos dels sis dies de la nostra estada. Els altres quatre vam llogar cotxe i vam voltar més, com veurem...
 * * *
  • La crònica continua aquí...(01)  

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin