dissabte, 20 de maig del 2017

Laguardia (Rioja Alabesa), i els seus tresors amagats...

La nostra anada a Burgos, amb l'objectiu de conèixer el Jaciment d'Atapuerca, tingué un colofó que m'havia quedat a la recambra sense publicar, i avui, vint dies després us l'ofereixo. També va ser com un complement meteorològic, ja que després del diluvi que ens va fer el diumenge 30/04, a Atapuerca, el dia següent, 1 de maig, fou un dia realment esplèndid de sol i bona i fresqueta temperatura. Vegeu, doncs, la conclusió d'aquella escapada per terres burgaleses i riojanes. 
* *
La visita a Burgos va tenir un complement doble, arqueològic per un costat, i artístic per l'altre...
L'arqueològic fou anar a conèixer l'Estany celtibèric de la Barbacana, situat a la localitat de Laguardia, a la Rioja Alabesa.

L'estany fou construït fa 2.100 anys, i es pot considerar com el més gran de l'Edat del Ferro que existeix a Europa.

És una obra de caràcter hidràulic que permetia acumular més de 300.000 litres d'aigua. Es tracta d'un estany o dipòsit que es va construir per a recollir les aigües d'un manantial que neix a la zona alta de la serralada on avui s'assenta la vila medieval de Laguardia.
L'estany fa una dimensió de 18 x 15 metres, amb murs perimetrals d'una alçada que oscil·len entre 0,85 i 3,10 metres. 
La superfície total estimada és de 218 m2.

Si voleu més informació vegeu (aquí).

I el segon complement va ser el poble de Laguardia i el seu contingut.
El poble medieval conserva molts elements de l'època, com pot ser aquest rellotge musical de la plaça major que en marcar les hores apareixen unes figures que ballen...













També les muralles es conserven senceres, i a les portes d'entrada o sortida podem llegir aquesta bonica inscripció
Hi ha, però, una altra joia molt important en aquesta població. Es tracta de l'església de Santa Maria de los Reyes, i el seu pòrtic impressionant...

Per començar a fer boca, podeu anar mirant aquest vídeo curt que potser és un pel massa acolorit, mentre us vaig posant algunes de les imatges que vaig poder captar d'aquesta obra d'art... Veieu: https://youtu.be/lo7FJxQeaLk

Es va començar a construir en el segle XII. En el segle XIV tingué lloc la construcció del temple tal com el veiem avui. El retaule major, obra de Juan de Bascardo, es del segle XVII. 

La part més destacada de l'església és el seu pòrtic que es va esculpir a finals del segle XIV, i fou policromat en el XVII. És un dels pocs pòrtics policromats que es conserven a España, a Toro (Zamora) n'existeix un altre. 

 Les talles de les arquivoltes representen els Apòstols; en la llinda central de la porta està representada la Virgen de los Reyes, ja que aquest pòrtic narra la vida de la Verge.
El timpà està dividit en tres parts, amb relleus historiats. El conjunt del pòrtic està tancat amb una capella dels segles XV-XVI que és la que ha permès la bona conservació de la pintura policromada.
(detall del naixement i adoració dels Mags)
(detall de la dormició de la Verge)
(detall de la coronació de la Mare de Déu)
(detall central de la glorificació)

Si encara no us ha agafat el síndrome d'Stendhal,
ara podem continuar veient l'interior del temple que també val la pena d'admirar.




















(El retaule major es obra de Juan de Bascardo, del segle XVII)  

(Sant Sopar processional, que surt per Setmana Santa)
I finalment, si us voleu relaxar veient amb detall el pòrtic, podeu mirar aquesta altre vídeo un pel més llarg:  https://youtu.be/Ohixacml0QQ

* * * 
Vam marxar d'aquesta interessant vila amb els ulls plens de llum i plens d'art, i enfilàrem el llarg camí cap a Barcelona amb l'autocar... 
i tot fent la becaina, obrim un moment els ulls i veiem aquesta fantasmagòrica visió enmig dels Monegros, que ens recorda com un mal son, l'España profunda i "casposa"... ai las..!!


* * *
  • Aquesta crònica acaba aquí mateix.

diumenge, 14 de maig del 2017

Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, revisitat...

Aquest matí de dissabte primaveral hem tornat després de molts anys al Monestir de Pedralbes per a fer la visita completa.

Val a dir que ara està molt ben organitzada, i amb el plànol-guia que et donen, i també amb l'audio-guia, per cert, molt aconseguida, ja que és breu i concisa i permet ampliacions "ad libitum", tens més que suficient per anar circulant al teu aire i veien totes les dependències de les tres plantes del claustre i monestir.

En acabar tens la sensació que acabes de descobrir una joia amagada del nostre patrimoni, tant per la bellesa de l'entorn, com per la bellesa del claustre i de les obres d'art que tot l'edifici conté.
 

El monestir de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l'any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II, que va voler que l'església es dediqués a santa Maria.

Seguint els corrents espirituals de l'època, el nou monestir va passar a ser habitat des del principi per monges clarisses, la branca femenina de l'ordre de Sant Francesc, que hi han seguit residint fins avui mateix. Per la nova fundació, la reina va escollir el mas de Pedralbes, nom que prové del llatí "petras albas", pedres blanques. L'heretat era dins l'antic terme de Sarrià.

Els monarques en van col·locar la primera pedra a l'absis de l'església, el mes de març de l'any 1326, i només un any més tard, el 3 de maig de 1327, la construcció del monestir ja estava prou avançada per poder-hi allotjar la primera comunitat de monges, que provenien del convent de Sant Antoni de Barcelona. 

L'edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant pel que fa a l'església com al claustre, el qual amb tres plantes és un dels més espaiosos i harmònics d'aquest estil.
Dins el monestir, i al voltant del claustre, es poden veure un seguit de cel·les de dia, on es retiraven les religioses per al seu recolliment personal.
Destaca principalment la capella de Sant Miquel, encarregada per l'abadessa Francesca ça Portella l'any 1343 al pintor Ferrer Bassa, amb una clara influència d'artistes tan importants com Giotto, el taller dels Lorenzetti o Simone Martini.
La sala capitular, la de l'abadia, el refetor, la cuina, les procures, el dormitori i la infermeria -un dels exemples més ben conservats d'edifici hospitalari del Renaixement- completen la visita.

El monestir de Pedralbes, a més del seu valor com a conjunt arquitectònic, permet, gràcies als objectes i a les obres d'art que presenta, mostrar la vida monàstica dins el recinte al llarg del temps, i ajuda a comprendre la vida de la comunitat i la societat de cada època històrica de la qual ha format part.
Entre les peces cabdals, destaquen, a més de les pintures murals de la capella de Sant Miquel, les de la sala de l'abadia, d'autor anònim del segle XIV; els vitralls de la sala capitular, del 1420; les escultures del sepulcre de la reina Elisenda, i altres sepultures de gran importància heràldica.

Els tresors del monestir

A la sala del dormidor -l'antic dormitori de les religioses, que ha patit diverses transformacions amb el pas del temps -es pot visitar avui en dia l'exposició "Els tresors del monestir".

La mostra presenta una selecció de les millors obres d'art, mobiliari i objectes litúrgics aplegats per la comunitat durant set segles. 
D'aquesta manera, ens permet contemplar al seu lloc d'origen i de manera cronològica unes obres que, a banda del valor artístic, també han estat per a les monges clarisses objectes d'ús quotidià. 
 



* *

També té un especial interès veure el llegat de Sor Eulària Anzizu (1868-1916), que fou una de les religioses del monestir. A l'edat de 20 anys va ingressar al convent on va continuar cultivant activament la seva vena poètica. Així mateix, en qualitat d'historiadora i gran coneixedora del patrimoni monumental, va desenvolupar una intensa tasca d'arxivera del monestir, on es conserven documents i pergamins de gran interès històric, com el llarguíssim testament de la mateixa reina Elisenda de Montcada.

* *

(dos detalls del bonic naixement)

* * *

dissabte, 13 de maig del 2017

BURGOS de nou... amb l'excusa d'Atapuerca...


No podem deixar l'oportunitat de tornar a trepitjar aquesta bonica ciutat sense destacar alguns aspectes emblemàtics del lloc, com la llum de Castella...

(foto manllevada d'internet)


Vam ser poques hores a la ciutat de Burgos, però en una breu passejada vam poder captar algunes de les essències pròpies...

En primer lloc les cigonyes omnipresents...

Després, detalls de la gran Catedral
(el famós Papa-mosques)




















I també de l'església de Sant Nicolás de Bari, on fa uns anys, el maig del 2009, amb la Coral Espígol, hi vam fer un concert sota aquest magnífic retaule d'alabastre policromat, (vegeu)
I també contemplant en el seu interior aquest magnífic fresc de l'escola 
hispano-flamenca

I finalment una passejada després de la pluja, amb les llums del capvespre, camí del gran Museu de l'Evolució Humana (MEH).
El Portal de Santa Maria
 Porta lateral de la Catedral
La casa del cordón

 (camí del Museu, després de la pluja...)
 el magnífic Museu de l'Evolució Humana (MEH)
Una visió artística de la ciutat de Burgos, per acomiadar-nos...
* * * 




LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin