diumenge, 7 de maig del 2017

Un observatori extraordinari del nostre país...


(Cim del Bastiments, 2881 m.)
Catalunya, afortunadament, té molta muntanya i molts cims destacats, però aquest de la Mare de Déu del Mont, en especial, té una importància rellevant, no tan sols per la història i el seu significat patriòtic, sinó per la seva situació geogràfica que el fa ser un dels punts d'observació privilegiats de mitja Catalunya. 
I en especial si tens la sort, com vam tenir nosaltres, de gaudir d'un dia extraordinàriament clar i sense gaire vent.

Era el 20 d'abril, i aprofitant la nostra curta estada de tres dies a l'Hostal Nou de Crespià, vam voltar per la zona descobrint el romànic senzill i amagat, i vam voler cloure l'estada pujant a quest indret tant emblemàtic i bonic.

En arribar ja gaudim de la bellesa del paisatge, i trobem l'estàtua en bronze de mossèn Cinto Verdaguer que ens dona la benvinguda amb el Canigó al fons...

Feia molts anys que hi havíem estat, quan encara tot era molt més primitiu, i ara hem trobat el lloc molt arreglat i molt millorat. Tant el Santuari, com l'hostatgeria que ara hi ha i també el restaurant estan molt ben acondicionats. Hi hem menjat força bé i a un preu raonable, i sobretot, amb unes vistes excepcionals
(interior del santuari i detall de la imatge)
(les magnífiques vistes des del mateix restaurant, 
serra de Cabrera i Montseny al fons)
 (Banyoles i el seu estany)
Penjo aquí un petit vídeo que vaig fer per que pogueu apreciar el panorama que des d'aquest punt es pot observar en un dia tant clar com el que nosaltres vam tenir...
https://youtu.be/P8CbDgBYY7w

Dins el nou edifici s'han conservat les estances on va viure un temps mossèn Cinto Verdaguer i on va escriure el seu poema al Canigó

 No volem marxar del lloc sense acomiadar-nos de Verdaguer i ens fem una foto al seu costat. 
No podem parlar amb ell físicament, però sí en certa manera espiritualment, en aquest lloc elevat i davant el magnífic espectacle de la natura.

Deixem, doncs, a mossèn Cinto en la seva solitud, aquí dalt, sol, davant aquest magnífic panorama i amb la sempre llunyana presència de les seves estimades muntanyes del Canigó, i jo no puc menys que evocar aquella vella i coneguda melodia...
Veieu i sentiu aquí:
https://youtu.be/QoL_5fNAjpo

* * * 

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin