dimarts, 12 de desembre del 2017

VICTORIA, capital de la British Columbia, una ciutat d'inspiració clarament britànica... (13)

Dimarts 22 d'agost, tarda


Pràcticament era migdia quan, encara impressionats pels murals que acabem de contemplar a Chemainus, arribem a la bonica ciutat de Victoria, la capital de la Columbia Britànica.

Va ser anomenada així en honor de la reina amb aquest mateix nom. Aquesta ciutat és d'obligada visita quan es fa la ruta per la costa oest del Canadà.

És una ciutat clarament d'inspiració britànica i un lloc de gran tranquil·litat, ideal per a viure-hi.


Després de deixar l'equipatge a l'hotel on dormirem aquesta nit, el Chateau Victoria, tenim una estona lliure abans de trobar-nos per dinar,
la qual cosa aprofitem per a fer un primer contacte amb aquest centre neuràlgic de la ciutat.
Centre que el formen l'edifici de la Legislatura o Parlament,
el port (Inner Harbour) amb l'estació dels ferrys, i també dels hidroavions,
 l'impressionant i magnífic Hotel Empress, i alguns tòtems emblemàtics...
























Aquí s'hi respira un ambient totalment cosmopolita amb gent de totes les races i vinguts d'arreu del món, com nosaltres mateixos.

Vegeu, si no, aquest músic-rodamons alegrant-nos l'estada i la visita...
 Un plafó del port recorda l'efemèride de quan el governador general del Canadà i altres autoritats locals van visitar la ciutat i foren acompanyades per les canoes del indis locals...
Ens reunim tots a l'hora prevista per dinar al restaurant Milestone's, aquí mateix a les instal·lacions del port.
 Un cop ben dinats disposem d'unes hores lliures per conèixer una mica la ciutat fins l'hora de retrobar-nos a l'hotel per anar a sopar.

Decidim en primer lloc anar a buscar un forro polar per la M. ja que s'ha girat un vent força gelat que no convida gaire a passejar.
I un cop ben abrigats encaminem els nostres passos pel carrer més comercial fins arribar a la part alta on hi ha el Chinatown.
Són barris que, com deu passar a la majoria de ciutats importants del nostre món occidental, tots s'assemblen i tots estan plens de botigues de tota mena, d'alimentació, de roba, i sobretot d'aquella mena de botigues que anomenem de "tot a cent" o ara "tot a un €" o "tot a un $".
Vam tenir la mateixa experiència quan vam ser a Nova York l'any passat. 


Mentre seguim amb la nostra visita al barri i les seves botigues veiem aquest carreró tant estret (amb prou feines 1m) que ens recorda el nostre famós carrer de les mosques de Barcelona, entre els carrers de Montcada i Flassaders.

Abandonem el Chinatown per dirigir-nos cap a la catedral de Sant Andrew's. Situada en una part més cèntrica de la ciutat, una mena d'eixample.

 









Pel camí veiem moltes banderes nacionals del Canadà, però sempre acompanyades d'aquesta altra bandera tant original de la Columbia Britànica.


Entrem a la catedral, que no té res d'espectacular, com podreu comprovar... Res a comparar amb les fantàstiques catedrals gòtiques que podem trobar arreu d'Europa. La història no perdona...
Recullo també la imatge d'alguns vitralls força bonics...


 























També sota la mateixa advocació de St.Andrew's vam poder veure l'església presbiteriana, relativament a prop de la catedral.
 Acabat el nostre periple pel centre de la ciutat ens dirigim al nostre hotel per canviar-nos per anar a sopar, mentre veiem aquesta bonica i simpàtica escultura que hi ha just al davant de l'entrada
 El magnífic autocar de la companyia TRAXX, que ens ha acompanyat durant tot el viatge, ens espera a la porta per conduir-nos fins al restaurant
Cal destacar els detalls tan bonics d'aquesta alegre ciutat 
tota plena de flors
Quan sortim del sopar ja és negra nit i de camí cap a l'hotel passem 
per davant del Parlament que està totalment guarnit amb aquesta original il·luminació.

* * *
Demà dimecres 23 d'agost, continuarem amb les vivències de viure en aquesta bonica ciutat, i la primera experiència serà totalment acolorida i plena de flors, ja que visitarem els famosíssims Jardins Butchart, considerats uns dels jardins més bells del món... que ja és dir...!!
Però això, evidentment, ho veurem en la meva propera crònica



1 comentari:

Rosa Ma. rogoto ha dit...

Quanta bellesa en aquests viatge! L'últim de les flors fantàstic també. Gràcies per fer-nos viure unes altres contrades.

LinkWithin

Blog Widget by LinkWithin